EL CALIU DE LA GENT DEL BARRI
Com recordareu, “el Caliu” és el projecte que va guanyar la darrera convocatòria de l’”Heura Solidària”. Per aquesta raó, en la darrera Assemblea varem tenir l’ocasió de conèixer-lo millor en l’exposició que se’n va fer per part de la Sònia Núñez, una de les voluntàries que hi col·labora; perquè de fet, molts de nosaltres ja en teníem referències de la seva existència donat que “El Caliu” és, en part, obra de la gent del nostre barri.
L’inici d’aquest projecte és a l’octubre del 2010. Se celebrava el 750è aniversari de la inauguració de la parròquia de Sant Joan d’Horta i el seu mossèn va voler crear alguna cosa amb aquest motiu, que perdurés en el temps. Eren els inicis de la crisi i donat que hi havia un nombre creixent de persones que recorria a la parròquia per demanar ajuda, la idea va anar en aquesta direcció.
Es van posar d’acord els cinc rectors de les parròquies del mateix arquebisbat, es va definir el projecte i es van aconseguir els recursos: el mossèn de la parròquia de Sant Joan d’Horta va cedir el local, l’Obra Social de La Caixa va aportar 6.000 € que es van invertir en fer l’obra de condicionament necessària (la cuina) i Càritas va ajudar a comprar els primers aliments. També, es va intentar fer socis amb unes petites quotes per tal de poder pagar les despeses fixes (llum, aigua i gas).
Però és la gent del barri la que ha consolidat el seu funcionament: botiguers (“Artpan” proporciona a diari 30 barres de pa acabades de fer, “Antonijoan”, embotit; o la contribució de l’Associació de Comerciants mitjançant el calendari solidari i altres, del mercat), els moviments solidaris del barri (com el Phorta Solidària al Caliu Màgic) i la gent, les persones, que col·laboren amb diners, amb aliments i amb el que sap fer.
Actualment, un eixam extraordinari de voluntaris fan possible la logística necessària perquè cada dia de l’any, una mitja de 120 a 140 persones puguin almenys esmorzar (70.000 esmorzars s’han servit fins avui). Homes, dones, joves, grans, jubilats i treballadors, que combinen aquesta labor amb la seva feina o l’atenció a les seves famílies. Que cuinen, que serveixen, que netegen, que s’organitzen per recollir el menjar d’allà on vingui, que mantenen el magatzem, que treballen per aconseguir subvencions, ... Gent a diari que hi és amb alegria i ànim per ajudar.
Es treballa per tenir i després per compartir des la convicció de que són moments difícils i ens hem d’ajudar. Com diu la Sònia: “Som un reflex del perfil de la nova pobresa, de la nova realitat. Nosaltres tenim les nostres pròpies estadístiques i el que ens estan dient és el que tenim aquí. Fa tres anys alguna d’aquesta gent comprava al mercat i ara són els que han de rebre ajuda. Molta immigració està tornant al seu país d’origen perquè aquí no poden viure d’aquesta manera. Hi ha molta més gent al carrer, molta més gent desnonada, molta més gent amb necessitats econòmiques. Això és el que vivim aquí dia a dia”
És una realitat al nostre barri i la seva proximitat ens fa prendre una consciència més directa: en èpoques com aquesta, el més solidari és el que també ho està vivint.
Però el projecte del Caliu és encara més ambiciós: ja des dels seus orígens, la idea era fer de l’aliment el vehicle per acostar-se a la persona. La gent necessita menjar, però també que se’ls tingui en compte per tal de recuperar l’autoestima. Se’ls dona així una atenció personalitzada: medicaments, cura sanitària, ajuda en els tràmits burocràtics i judicials. No es tracta d’almoina sinó d’un punt d’inflexió: avui uns poden ajudar i els altres rebre l’ajuda, però demà això pot ser ben diferent. Per això a “la República Independent del Caliu” -com diu la Sònia- tothom és igual i per això rebut amb una festa, una abraçada ... un caliu.
