dimarts, 26 de juny del 2012

Xerrada-col.loqui desenvolupament físic, psicològic i emocional de l'infant i l'adolescent


El passat dia 17 de maig varem assistir a la xerrada organitzada dins el Programa de Suport Educatiu a les Famílies, de l’Institut d’Educació, sobre Desenvolupament físic, psicològic i emocional de l’infant i l’adolescent, a càrrec de Juan Bustamante.
 

En aquesta xerrada, es va fer una breu exposició dels trets característics de cada etapa en el desenvolupament cognitiu i social dels infants tot fent esment de la importància de la dimensió emocional, per després suggerir unes pautes bàsiques de conducta per als pares com ara són:

·       Centrar-se sempre en la conducta i mai generalitzar en la persona, en les observacions que fem als nostres fills;
·        Concretar els missatges, els límits, els propòsits;
·        Ser coherents: les nostres actituds s’han de correspondre amb els nostres missatges
·        Posar-se al mateix nivell, tan físic com intel·lectual, acompanyar-los;
·        No acabar mai el dia amb una discussió a mitges, poseu-hi sempre un punt i final!.

Bibliografia recomanada:

Escola de Pares. Mª Jesús Comelles. Columna Edicions 2007

Ámame para que me pueda ir. Juntos pero no revueltos.
Tots dos llibres de Jaume Solé i Mª Mercè Conangle. RBA Editores 2010

Qui menja sopes se les pensa totes

Pessigada de la nostra enfilada cuinera, amb una recepta ben senzilla!


Pa de pessic de ricotta i xocolata sense ous



Per a 6 persones:

215 g de mató o de ricotta
120 g de sucre morè (més una mica per al motlle)
80 g de farina
110 g d’ametlles en pols
1 pessic de sal
1 sobre de llevat
15 cl de llet
15 cl d’oli de gira-sol
150 g de llavors (*) de xocolata
10 g de mantega (no necessaris, cas de fer servir motlle de silicona)

Mescleu la ricotta / mató amb el sucre fins obtenir una massa homogènia. Afegiu poc a poc la farina prèviament barrejada amb el llevat i seguidament les ametlles, l’oli, la llet i finalment la xocolata. Us ha de quedar una barreja prou uniforme.

Unteu el motlle amb mantega (cas de no fer servir el motlle de silicona) i repartiu una mica de sucre morè.

Coeu a 210ºC 10 minuts, i a 180ºC de 30 0 35 minuts després. Deixeu refredar abans de desemmotllar).

Opinió de la cuinera: com l’ametlla ja és prou greixosa, jo suprimiria l’oli i afegiria una mica més de llet.

(*) “pepitas” en versió original

El Racó de la Ciència


Pedra, paper i... monedes

Fi de curs. Aviat, vacances. Temps per seguir gaudint de la ciència tot fent experiments allà on estigueu. Us caldrà allò que tots teniu: ganes d’aprendre i curiositat. La resta: unes nous, unes monedes i un segell o una enganxina.

Trencanous molt eficient

Podeu sorprendre els vostres amics i amigues trencant amb el puny o amb la palma de la mà, damunt la taula o al terra, nous i més nous sense fer-vos mal. Qui vulgui imitar-vos, sense saber quin és el truc, es queixarà i no aconseguirà trencar la nou.

El truc és molt senzill: només es tracta de mantenir aixecada la nou amb la mà esquerra uns mil·límetres per sobre de la taula o el terra, mentre la mà dreta descarrega el cop sobre ella (fig. 1). Així, el xoc que ha de patir la nou el rep la nou contra la taula i no la mà contra la nou.

D’aquesta manera, també es poden trencar pedres amb els punys, com el robot Mazinger Z, sense fer-se mal.





Com enganxar un segell o una enganxina al sostre

Qui és capaç d’enganxar un segell nou en el sostre sense pujar a una escala o a una cadira, ni aixecar-lo amb un pal, només llençant-lo a l’aire?

Per molt que ho intenteu, fracassareu. El segell és molt lleuger i llençat cap amunt no pujarà més d’uns 20 cm de la mà que l’empeny. Com fer-ho, llavors? Fiqueu el segell amb la seva cara d’engaxina  cap amunt damunt d’una moneda. Llenceu la moneda plana cap amunt, cap el sostre. En arribar al sostre, la moneda deixarà enganxat el segell. La resistència que oposa l’aire al moviment de qualsevol objecte afecta menys a la moneda+segell que al segell sol i per això puja més.

Si no disposeu d’un segell, també podeu fer servir un cromo (repetit) d’alguna col·lecció que tingueu, d’aquests que s’enganxen directament a l’àlbum. Retalleu un quadradet petit, de la mida d’un segell. I feu-lo servir, tal com hem dit, per enganxar-lo al sostre. Després de l’experiment, desenganxeu el segell o el tros de cromo del sostre, pujant a una escala.

Fila de monedes

Disposeu en filera sobre la taula unes quantes monedes del mateix valor. Per alinear-les bé feu servir un regle o el llom d’un llibre.

A uns dos o tres centímetres de la primera moneda de la filera col·loqueu una altra moneda igual, també alineada, i llenceu-la amb força contra la filera. Cada moneda transmet el xoc amb la següent i només la última se separa de la resta com si ella hagués rebut directament el xoc.



Si repetiu l’experiment fent que siguin dues monedes alineades les que vagin a xocar amb la primera de la filera, veureu com de l’altre extrem de la filera surten ara dues monedes al mateix temps (fig. 2). I si ho feu amb tres, també veureu com surten tres. Les monedes, i els cossos, en general, transmeten perfectament els xocs que reben.
Bona ciència!

Manel Moreno, pare de 2on i 4art

Racó de lectura

PROPOSTA DE LECTURES PER A L’ESCOLA HEURA-JUNY 2012

Quan la calor apreti, què millor que oblidar-la a la fresca (malgrat que condicionada) de Can Mariner 

Vet aquí els seus suggeriments per no pensar-hi ... i llegir!

De 0 a 4 anys

Petits lectors

Col·lecció:  On viuen els animals?. Barcelona: Joventut,

Primeres lectures (lletra lligada/lletra de pal)

Col·lecció: En Nil i els seus ninots. Barcelona: Barcanova (lletra lligada/lletra de pal)

Col·lecció: Tren blau. Barcelona: Edebé (lletra lligada/lletra de pal)

KAWAMURA, Yayo. Quin munt d'animals!. Barcelona: Cruïlla, 2011


De 4 a 6 anys

BARCELÓ, Rafel. L'Agapita, en Berenguer i en Wenceslau: de què rieu?. [Mataró]: A Buen Pas, cop. 2011

COMPANY, Mercè &  ASENSIO. Agustí, La Nana Bunilda menja malsons. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat: Magenta, 2011

PRATS, Joan de Déu. El mag dels fogons. Barcelona: Hipòtesi, 2011

SCHNURRE, Wolfdietrich. La princesa viene a las cuatro: una historia de amor. Santa Marta de Tormes: Lóguez, 2005
       

De 7 a 9 anys

LE RAY, Anik. En Nat i el secret de l’esperança. Barcelona: Baula, 2010

NORDQVIST, Sven. Quan en Findus era petit i va desaparèixer. [Barcelona]: Flamboyant, 2010

PINTO; CHINTO. Minimalario. Sevilla: Kalandraka, 2011


A partir de 10 anys

BELLI, Gioconda. El taller de les papallones. München: Barbara Fiore, DL 2007

COMELLES, Salvador. Caps i potes. Barcelona: Barcanova, 2000

LOSANTOS SISTACH, Jordi. Tots els colors del camaleó. Barcelona: Cruïlla, 2011


CÒMIC

KUNKEL, Mike. Super Oso y su amigo. Palma de Mallorca: Dolmen, DL 2008

VALERO, Teresa. ¡Se acabó la magia!. Barcelona: Norma, 2008 (Brujeando; 1)


CONEIXEMENTS

JEAN, Didier. La casa dels animals. Barcelona: Joventut, 2008

NIELSEN, Anna. Un detectiu al museu: [troba les diferències i resol el misteri!]. Barcelona: Blume, 2001

ARDAGH, Philip, L'espai. [Barcelona]: La Galera, 2011


RACÓ DE PARES

FUHRMANN, Irina. ¿Cuánto falta?: viajar con niños pequeños. Barcelona: Parramón Parenting Books, 2004

ZABALA GUITART, Mireia. Jocs en familia. Barcelona: Graó, 2006

Eureka! Fites que ens fan créixer.


Mazinger Z: el rei dels robots

Fa quaranta anys que la TV japonesa va emetre el primer episodi d’una sèrie que esdevindria mítica. El seu protagonista era un robot gegantí que al crit de “¡Puños fuera!” s’enfrontava a una colla de robots dolents, els “brutos mecánicos” del Dr. Infern (ja se sap, amb aquest nom només pot ser un dolent). Sí, era el robot Mazinger Z.

La sèrie va ser creada pel guionista i dibuixant japonès Go Nagai i es va estrenar l’any 1972. Van ser 92 episodis trepidants dels quals a TVE només es van emetre 32 (l’any 1978). Pels nens i joves d’aquella època va ser tot un descobriment dins la programació de televisió que es restringia a dos canals TVE1 i TVE2. Pregunteu als vostres pares i mares i veureu com se’n recorden.













Figura 1. El robot Mazinger Z i Afrodita A, una robot que l’ajuda en la seva lluita per desbaratar els plans del Dr. Infern, capficat en dominar el món. Quan llençava els seus coets de pit no deia el que alguns esteu pensant, si no “Fuego el 1” i “Fuego el 2”.

Mazinger Z fa 18 metres d’altura (l’equivalent a un edifici de 6 pisos) i pesa 20 tones (com un camió tràiler). Va ser creat pel científic Dr. Kabuto fent servir un material inexistent: l’aliatge Z (com es podria dir si no) que conté un mineral que només es troba al Japó. Heu endevinat el seu nom? Es diu japonium. I clar, també és inventat. Aquest material és molt resistent i això fa que Mazinger Z sigui gairebé invulnerable a tota mena d’armes de foc, raigs i demés.

En els primers episodis de la sèrie, el robot només podia córrer per terra. A una gran velocitat, això sí: 360 km/h (la velocitat d’un cotxe de Fórmula 1 en una recta d’un circuit). Després, com els robots als quals s’enfrontava eren cada cop més poderosos, li van afegir la possibilitat d’anar per l’aigua (a una velocitat de l’ordre de la d’un submarí) i també de volar (a un 3 600 km/h, molt superior a la d’un avió de passatgers). El problema és que no li van canviar la seva estructura i amb totes les punxes i alerons del seu cos, el seu disseny no resulta gaire aerodinàmic, és a dir, no és gaire adient per volar: se li trencarien aquestes peces degut al fregament amb l’aire.

Deixant de banda això, resulta que Mazinger Z no és un robot autònom sinó que per moure’l cal que Koji Kabuto, el fill de seu constructor, piloti un petit planador que se situa en el cap del robot. I així el pot dirigir.
Es notable també tot l’armament de que disposa per lluitar contra els robots dolents. Els més espectaculars són:

·         Punys coet: els seus punys i avantbraços estan equipats amb coets impulsors i retropropulsors. Es poden llençar contra l'enemic, retornant després. Quan els llença, el pilot Koji crida: "¡Puños fuera!"
·         Vent huracanat: aire impulsat per unes turbines molt potents capaç de desintegrar els metalls. Es l'arma de més abast. Només pot utilitzar-se un cop encara que es pot mantenir el temps que calgui.
·         Foc de pit: un raig calorífic que arriba a temperatures increïbles de 50 000 ºC. Capaç de fondre altres robots a l'acte. Es l’arma més poderosa que posseeix.

Si teniu ocasió, podeu anar a veure una rèplica de 10 m d’aquest robot a l’entrada de la Urbanització Mas del Plata, a Cabra del Camp (Tarragona) (fig. 2). A la xarxa de Biblioteques públiques podeu aconseguir els DVD de la sèrie.

¡Puños fuera!


Figura 2. La rèplica de 10 m del mític robot Mazinger Z a la Urbanització Mas del Plata, a Cabra del Camp (Tarragona).
Manel Moreno, pare de 2n i 4t

dijous, 29 de març del 2012

Editorial

Com ja comença a ser costum, amb la imminència de les vacances, arriba a l'Heura l'Enfilat. Setmana Santa, Pasqua: que ningú s'estranyi doncs del protagonisme dels ous en aquest exemplar, tant per la seva presència (en la secció de jocs de ciència) com per la seva absència (en les receptes de cuina)!

I com és també primavera, ens deixem encomanar de la seva energia renovadora i estem d'estrena, amb nous col.laboradors i noves seccions (cuina, història de la ciència i un consultori!). Com s'enfila, l'Enfila't!

Agraïments al Manel, la Maria i la Marta per les seves aportacions, a la gent del Caliu per la seva generositat també amb nosaltres, i a l'Eugeni per fer-nos l'ullet des de La Fulla Trencada.

A enfilar-se i fins aviat!!

La Comissió de l'Enfila't

Núria Bou
Marcos Cuenca
Mònica Manso
Eva Nabau

En portada


EL CALIU DE LA GENT DEL BARRI

Com recordareu, “el Caliu” és el projecte que va guanyar la darrera convocatòria de l’”Heura Solidària”. Per aquesta raó, en la darrera Assemblea varem tenir l’ocasió de conèixer-lo millor en l’exposició que se’n va fer per part de la Sònia Núñez, una de les voluntàries que hi col·labora; perquè de fet, molts de nosaltres ja en teníem referències de la seva existència donat que “El Caliu” és, en part, obra de la gent del nostre barri.



L’inici d’aquest projecte és a l’octubre del 2010. Se celebrava el 750è aniversari de la inauguració de la parròquia de Sant Joan d’Horta i el seu mossèn va voler crear alguna cosa amb aquest motiu, que perdurés en el temps. Eren els inicis de la crisi i donat que hi havia un nombre creixent de persones que recorria a la parròquia per demanar ajuda, la idea va anar en aquesta direcció.

Es van posar d’acord els cinc rectors de les parròquies del mateix arquebisbat, es va definir el projecte i es van aconseguir els recursos: el mossèn de la parròquia de Sant Joan d’Horta va cedir el local, l’Obra Social de La Caixa va aportar 6.000 € que es van invertir en fer l’obra de condicionament necessària (la cuina) i Càritas va ajudar a comprar els primers aliments. També, es va intentar fer socis amb unes petites quotes per tal de poder pagar les despeses fixes (llum, aigua i gas).

Però és la gent del barri la que ha consolidat el seu funcionament: botiguers (“Artpan” proporciona a diari 30 barres de pa acabades de fer, “Antonijoan”, embotit; o la contribució de l’Associació de Comerciants mitjançant el calendari solidari i altres, del mercat), els moviments solidaris del barri (com el Phorta Solidària al Caliu Màgic) i la gent, les persones, que col·laboren amb diners, amb aliments i amb el que sap fer.

Actualment, un eixam extraordinari de voluntaris fan possible la logística necessària perquè cada dia de l’any, una mitja de 120 a 140 persones puguin almenys esmorzar (70.000  esmorzars s’han servit fins avui). Homes, dones, joves, grans, jubilats i treballadors, que combinen aquesta labor amb la seva feina o l’atenció a les seves famílies. Que cuinen, que serveixen, que netegen, que s’organitzen per recollir el menjar d’allà on vingui, que mantenen el magatzem, que treballen per aconseguir subvencions, ... Gent a diari que hi és amb alegria i ànim per ajudar.


Es treballa per tenir i després per compartir des la convicció de que són moments difícils i ens hem d’ajudar. Com diu la Sònia: “Som un reflex del perfil de la nova pobresa, de la nova realitat. Nosaltres tenim les nostres pròpies estadístiques i el que ens estan dient és el que tenim aquí. Fa tres anys alguna d’aquesta gent comprava al mercat i ara són els que han de rebre ajuda. Molta immigració està tornant al seu país d’origen perquè aquí no poden viure d’aquesta manera. Hi ha molta més gent al carrer, molta més gent desnonada, molta més gent amb necessitats econòmiques. Això és el que vivim aquí dia a dia”

És una realitat al nostre barri i la seva proximitat ens fa prendre una consciència més directa: en èpoques com aquesta, el més solidari és el que també ho està vivint.

Però el projecte del Caliu és encara més ambiciós: ja des dels seus orígens, la idea era fer de l’aliment el vehicle per acostar-se a la persona. La gent necessita menjar, però també que se’ls tingui en compte per tal de recuperar l’autoestima. Se’ls dona així una atenció personalitzada: medicaments, cura sanitària, ajuda en els tràmits burocràtics i judicials. No es tracta d’almoina sinó d’un punt d’inflexió: avui uns poden ajudar i els altres rebre l’ajuda, però demà això pot ser ben diferent. Per això a “la República Independent del Caliu” -com diu la Sònia- tothom és igual i per això rebut amb una festa, una abraçada ... un caliu.