Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Articles. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Articles. Mostrar tots els missatges

dimecres, 14 de desembre del 2011

Aquest Nadal compra amb el CAP



És una proposta: Aquest Nadal compra amb el CAP, el COR del nostre món ens ho agrairà!

 
Què és el consum responsable?

El consum de productes i serveis és un dels trets característics de totes les societats. Però la tendència al consum excessiu i inconscient té com a conseqüències que acumulem productes innecessaris, que degradem el medi i que impulsem una mena de comerç que no respecta les relacions equitables entre el nord i el sud.

Com a resposta individual o col·lectiva al consumisme desmesurat de les societats occidentals han nascut iniciatives ciutadanes que promouen un consum responsable i ètic basat en la sostenibilitat i en el respecte a la justícia social i el medi.

Consum responsable vol dir

·         Ésser conscient de les conseqüències ecològiques, econòmiques i socials de les nostres compres.
·         Saber què hi ha darrere dels productes que consumim.
·         Reflexionar abans d'adquirir qualsevol cosa i fer un ús racional dels serveis que tenim a disposició.
·         Comprar només quan ho necessitem.
·         Reciclar tant com puguem
·         Racionalitzar l'ús de l'aigua i l'electricitat domèstiques
·         Consumir productes de l'agricultura biològica.
·         I regir-nos també per un criteri de proximitat: com més a prop s'hagi produït o elaborat el bé de consum, més fomentarem l'economia local i s'haurà fet servir menys energia contaminant per a fer-nos arribar el producte.
·         També en forma part practicar formes de turisme que no tinguin impacte negatiu en la societat receptora.

dilluns, 4 d’abril del 2011

EN PORTADA: La història de la nostra geganta


La geganta Heura va ser ideada per a commemorar els 30 anys que feia que estava l´Escola Heura en aquest edifici i 40 que existia com a escola. El fet d’arribar a la idea de crear una geganta, va sorgir una vegada que a l’escola es van assabentar que em dedicava a l’escultura i sabia de què anava el tema de gegants i gegantes. En un principi volien que aquesta geganta s´ hagués fet amb els pares i mares a les tardes. Però en tractar-se de materials específics per a treballar en un taller, amb unes pautes molt concretes i en conseqüència un coneixement del tema, com en totes les matèries, podríem dir, vaig decidir fer-la sol. D’aquesta manera es va agilitzar el procés creatiu. En tot cas, a l’escola van fer un concurs entre els nens i les nenes per decidir com seria la nostra geganta i va guanyar una ex-alumna de 6è (Laia Biosca). Així doncs, amb el model fet només s’havia de construir una geganta amb unes característiques concretes definides. En el cas de la confecció de la roba, les mares de l’escola conjuntament amb una modista (Anna), amiga d’una família d’aquesta casa la van portar a terme, tal i com estava en el dibuix inicial seleccionat.


Val a dir que a la inauguració de la geganta i festa de l’Escola van venir totes les famílies i la fundadora d’aquesta escola la Montserrat Casas, amb música i gralles com la tradició mana.


En el meu cas la meva professió inicial és la d’escultor, feina com totes en la que no es para d’aprendre mai. Vaig estudiar a l’Escola d’Art Pau Gargallo de Badalona fa molts anys i vaig estar a la Facultat de Belles Arts de Barcelona. Però va ser a la primera on vaig aprendre les tècniques per a fer gegants, gràcies al mestre Llogari Casas i Joan Artigues, tots dos geganters especialitzats. Treballant amb ells vaig fer rèpliques exactes de gegants de Vilassar de Dalt, Dracs per les festes de Montblanc, la nostra geganta, i fa un any, la geganta Àngels Garriga per a l’Escola Àngels Garriga. Personalment és gratificant el fet de saber que les dues gegantes com a tals d’aquest barri, les he portat a terme jo mateix. I aquesta confiança que van dipositar en mi, a més a més de veure-les ballar amb els nens i les nenes d’aquesta escola, és més gratificant encara.


Tot i així, estic obert a nous reptes d’altres escoles, en el cas que desitgin tenir una geganta, com a una identitat més de les nostres festes.


I per finalitzar, un senzill però molt profund agraïment a totes les famílies i professionals d’aquesta escola, que cadascú amb el seu gra de sorra treballen junts per aconseguir una escola millor.
Cordialment, Francesc

EL RACÓ DE LA CIÈNCIA: Inventem, inventeu



No sabríem viure sense ells. Com un exercici d’imaginació podríem preguntar-nos com seria el món si no tinguéssim ni TV, ni ordinador, ni cotxe, ni mòbil, ni electrodomèstics, ni teixits.... Com podien viure els nostres avantpassats sense tot això? Algú dirà: millor, “sense tants problemes”. Discutible. El que sembla clar, però, és que aquests invents ens han canviat radicalment la manera de viure. Ens fan somriure els detectius dels films de cinema negre dels anys 1940 buscant desesperadament una cabina telefònica. Avui, que el telèfon el portem a sobre! Els invents ens han millorat (complicat, diran alguns) les condicions de vida. Ens han alliberat de tasques rutinàries. I ens condueixen de forma imparable i inexorable a la societat del coneixement: on l’important és el que saps i no el que tens.


Invents i descobriments comparteixen una característica comuna: la seva novetat i originalitat. Però són coses diferents. Segons la Wikipedia, un invent o invenció és un objecte, tècnica o procés que posseeix característiques noves. Ho són els citats més amunt. Per contra, un descobriment és una observació nova o original d’algun aspecte de la realitat, normalment un fenomen natural. Per exemple: el foc, l’ADN, l’electró, una espècie animal o vegetal nova. Es descobreix un nou planeta. S’inventa la telefonia mòbil. Aquí parlarem dels invents, eix conductor de la Jornada Cultural celebrada el passat 25 d’abril a l’Heura. Aquestes notes van ser la base de la microxerradeta que el que firma aquest escrit va fer (a proposta del director –Eugeni, em deus una!–) davant una heterogènia però molt entusiasta i agraïda audiència (famílies, estudiants i mestres). Recordo la cara d’una nena de P3 que em mirava com dient: “Aquest tipus, qui és? I què diu? De què parla?” Són els riscs de parlar en públic.


Molts invents han estat fruït de la casualitat. El velcro, per exemple, el va idear un enginyer suïs en adonar-se del complicat que era desenganxar dels seus pantalons i del pèl del seu gos, els fruits del card alpí. Al darrera però hi ha sempre persones estudioses i observadores. I és que per inventar, s’ha d’estudiar i aplicar el que s’ha aprés fent servir l’enginy. Fins i tot, per ser mag, s’ha d’estudiar.... I si no, pregunteu-li al Harry Potter que, en els films de les seves aventures, apareix a l’escola Hogwarts (l’equivalent a l’Heura en la ficció) estudiant gruixuts llibres. De vegades, els invents han tingut aplicacions inesperades: als anys 1960, els astronautes van ser els primers en utilitzar els bolquers d’un sol ús. Després, es va generalitzar entre els nadons. Ningú pensava que això tingués aplicació més enllà de la carrera espacial.


Els invents, senzills o sofisticats, resolen problemes: de rentar la roba a mà, hem passat a fer-ho amb la rentadora (I per quan la planxadora automàtica?). D’escriure amb una ploma sucada en tinta, hem passat a fer-ho amb molta facilitat amb un bolígraf. Afegir un pal a coses existents, ha suposat grans avenços: per no embrutar-se els dits, millor menjar-se el caramel amb un palet (és el Chupa-Chups, un invent espanyol). Per què agenollar-se per fregar el terra si es pot fer amb més comoditat de peu (és el motxo, un altre invent espanyol). Fàcil, però no se li havia acudit a ningú abans. De vegades, però, els invents generen problemes nous. Què me’n dieu dels automòbils (un dels objectes de consum més preuats)? Ens faciliten els desplaçaments però els inconvenients sorgeixen quan l’hem d’aparcar o ens quedem atrapats en un embús de cap de setmana. I dels mòbils, que sempre sonen en el moment més inoportú.


Els invents ens han obert de bat a bat (i ens obriran encara més) les portes del coneixement. Ara fa 400 anys, el científic italià Galileu va apuntar, per primer cop, un telescopi a la Lluna. Va ser el començament de l’astronomia moderna: 400 anys seguits de descobriments que encara continuen. Altres ciències com la biologia o la medecina no serien el que són sense el microscopi.


Els invents ens han proporcionat més mobilitat: per terra (cotxes), mar (vaixells i submarins) i aire (avions) i ens serveixen per anar més enllà (coets). Malauradament, ens han convertit, en general, en turistes més que en viatgers. Ens hem acostumat a veure el món a través de la nostra càmera de fotos o de vídeo (digital, és clar). I és que, com passa sempre, tot depèn de l’ús que en fem.


Alguns invents han estat un pas endarrera. Ja són intrínsecament perversos. Tot el que ha contribuït a la indústria i maquinària de la guerra, activitat a la que la nostra espècie és tan afeccionada, des de la metralladora fins al tanc, passant per les armes de destrucció massiva, diuen molt poc de la humanitat i d’aquesta obsessió per millorar l’eficiència de matar-nos els uns als altres. Uns invents, aquests sí, que caldria eradicar i, posats a fer, prohibir el seu ús.


Una reflexió final. Cal fer servir l’esperit crític i escèptic per utilitzar els invents disponibles, i els que vindran, i tota la tecnologia que porten associada de la manera més eficient possible. No sempre el més nou és el que ens convé, allò que ens fa realment falta. La publicitat crea, de vegades, necessitats de manera artificial. De debò ens cal el darrer mòbil del mercat si encara no hem explorat ni explotat totes les prestacions del que tenim?


Animo a tots els nostres estudiants d’avui de l’Escola, ciutadans de demà, a fer servir l’enginy, la imaginació, a estudiar i a preparar-se per descobrir i inventar i aconseguir un món millor del que us deixem. El futur... és vostre!


Un petit joc: associeu cada invent amb la seva descripció:
Solució: A4 –  B8 –  C1 –  D6 –  E14 – F15 – G5 – H7 – I16 – J9 – K10 – L13 – M11
   N12 – O3 – P2

Manel Moreno, pare de 1er i de 3er