Cabòries Heurístiques

NENS, JOCS I CREATIVITAT

Calen joguines per jugar?

Quan era petita moltes vegades jugava sense joguines. Tan sols amb la imaginació creava un món de fantasia increïble.

Vaig créixer en un poble molt petit i en aquella època (no fa pas tant), més o menys a l´alçada dels anys vuitanta, tots els nens i nenes teníem joguines i no ens faltava de res. Probablement com la majoria de nens d´avui dia. Però el que sí és cert i en el que noto la diferència de la meva infantesa i de la infantesa dels nens del s. XXI, és que ara als nens els costa més jugar sols. A sols em refereixo: sense Rayos Mc Queen, sense Bakugans, sense Hello Kittys,... I és que es pot jugar amb ben poca cosa.

Recordo que amb una amiga meva creàvem mons imaginaris.

Una vegada al jardí de casa vam crear una “balsa”. Amb la llenya que teníem per a la llar de foc vam fer com una “balsa” i ens vam imaginar que el jardí era el mar. Es feia fosc i vam posar una espelma i un pal amb un tros de tela estripada. De sobte el vent bufava i per uns moments la ment es perdia enmig d´un oceà  i allí estàvem disposades a lluitar contra el mar, el vent, i les inclemències de la natura per poder tornar a casa. Va ser màgic.

Una altra vegada, i en una petita disputa de germans, ens van castigar al garatge i allí tancades amb la meva amiga ens vam posar a pensar què podíem fer. Vam trobar un guix i vam començar a guixar al dipòsit de la calefacció d´aquells antics de Gasoil. Seguidament, la ment es desbordava: vam pujar a buscar les nines, les vam baixar al garatge i ens vam imaginar que el dipòsit de gasoil era una pissarra d´escola i que nosaltres érem les mestres.

El garatge de sobte es va convertir en una classe plena de nines i ossets de peluix que eren els nostres alumnes i nosaltres unes fantàstiques professores. Va ser genial i hi vam jugar molts dies.

El Joc ocupa un lloc essencial en la construcció de la personalitat infantil perquè a través d'ell el nen expressa i comunica els seus sentiments. El joc és molt més que una manera d'entretenir-se, és un mitjà d'aprenentatge. Viure les experiències mitjançant el joc dóna la possibilitat al nen de conèixer-les i comprendre-les millor. El joc és, doncs, un espai creatiu tant físic com emocional.

La creativitat és un procés dinàmic que permet al nen desenvolupar la seva relació amb el món, expressar els seus sentiments, exterioritzar la seva imaginació, i resoldre per ell mateix situacions que se li plantegen.

Jugar demana temps, llibertat i intimitat, per poder inventar un món propi, diferenciat de la realitat dels adults. 

Núria Bou.  Mare Enric P3

COM CONSTRUIR LES TEVES JOGUINES

De l’Oriol Ripoll i en Francesc Martín i il.lustracions de na Bernardette Cuxart.

Edicions Estrella Polar

Aquesta és la  nostra proposta per aquestes Festes: en lloc de moltes joguines, un  llibre amb el que els nostres fills les podran construir ells mateixos.

El  llibre és un recull de jocs de diversa procedència cultural, d’execució senzilla i econòmica; adreçat a nens i nenes d’entre 6 i 10 anys.

De pas, us volem convidar a reflexionar sobre la vàlua afegida que tenen aquestes joguines fetes a casa: des de projectar la seva confecció, buscar el material necessari, construir-la amb il.lusió i demanar ajuda per a superar les dificultats, fruir en veure-la acabada (i que funciona!), repetir-la, millorar-la; fins al fet de compartir l’experiència amb els amics, jugar, passar-ho bé ...

Hem volgut aprofitar per a conèixer el seu autor, l’Oriol Ripoll, avui dia tot un expert en aquesta matèria que és la dels jocs i a qui probablement alguns de vosaltres coneixereu, doncs és ben prolífic: publica una pàgina setmanal a La Vanguàrdia (secció “En Juego”, suplement “Estilos de Vida”), col.labora amb la mateixa freqüència a RAC1 (“Via Lliure”), ha participat en diferents programes de TV3, escriu llibres i imparteix cursos, entre altres coses.

L’Oriol es considera a si mateix com el fracàs d’una escola gens recreativa que és la que ens va tocar a molts de nosaltres viure, perquè jugava molt. Ha estat sempre una persona apassionada per les coses (moltes coses: les matemàtiques, la física, el cinema, la música ...), i és aquest esperit, unit al “defecte” –segons ell mateix reconeix- que és el de no dir mai que “no” a una proposta, el que l’han portat fins aquí d’una forma casual. Tot va començar amb uns jocs magnètics sense instruccions, que el seu pare li va regalar!.

Segons l’Oriol, els jocs són eines amb moltes possibilitats. La clau del joc no és altra que l’afrontar un repte, que s’ha de superar abocant-hi el 100%, però tot passant-ho bé.

I és que s’ha de començar per desvincular la idea de que el joc és sols una cosa de nens. Totes les persones, siguin de l’edat que siguin, juguen; el que ens diferencia és el  tipus de joc, el material que es fa servir (i per a segons qui, el preu). Quan més grans, més fascinant és trobar un joc que ens arribi a estimular com a persones, a nivell cerebral (el pensament matemàtic o lògic, no comportamental)

Per això les seves múltiples aplicacions: fer créixer les competències professionals, ajudar a gestionar la intel.ligència emocional, millorar la gestió dels conflictes ... per a cada tema, el joc és un camp més d’experimentació.

I pel que fa als pares, el joc ens ensenya: a ser flexibles (no hi ha una sola norma, i les que hi ha poden pactar-se,  modificar-se, adaptar-se) i la importància de comunicar-se. Tot plegat ens acaba per fer persones més creatives.

Per a més informació:

http://oriolripoll.net/index/inici.html

http://www.xtec.cat/~fmarti58/reciclajoc/ (web del Francesc Martín, coautor del llibre, sobre com fer joguines amb material reciclat)

Li hem demanat a l’Oriol que ens recomani un joc per a fer a casa. Aquesta és la seva proposta:

Necessiteu sols un paper i un retolador i un  mínim de dos jugadors:

1.      Agafeu un full i plegueu-lo en quatre parts longitudinals iguals (com un acordió)

2.      El primer jugador comença per dibuixar –en secret!- una cara en el primer dels plecs. En acabar, perllonga les línies del coll en el plec següent i li entrega al proper jugador tot amagant el seu dibuix.

3.      El segon actua de la mateixa manera –secretament- però tot dibuixant el cos del que perllongarà quatre línies que seran per a les futures cames que dibuixarà el proper jugador.

4.      El següent, doncs, dibuixarà les cames i en acabat perllongarà les línies per tal que el darrer faci els peus.

5.      I l’últim, dibuixarà els peus. En acabat, es desplegarà el full i quedarà al descobert la figura creada entre tots (vegeu com ha quedat la nostra!).

Hi ha una variant (anomenada “tu gat menja caca”) que consisteix en igualment dividir el full en quatre plecs però en aquesta ocasió, el primer escriu una frase i li passa al segon jugador qui il.lustra aquesta frase amb un dibuix; aquest dibuix és el que ensenya al següent jugador qui l’interpretarà amb una nova frase.