Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris En portada. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris En portada. Mostrar tots els missatges
dimarts, 3 de juliol del 2012
dimarts, 26 de juny del 2012
En Portada: El Temps dels Avis i les Àvies
Aprenentatge
servei, una nova aventura a l’escola Heura
Va ser el curs
2010-2011 quan vàrem trucar per primera vegada a la porta de l’escola. Hi
anàvem per presentar el projecte Posa’t
al seu lloc, dissenyat conjuntament per l'Associació Catalana de Professionals de
l'Educació en l'Àmbit Hospitalari (ACPEAH) i el Grup de Recerca en Educació
Moral (GREM) de la
Universitat de Barcelona. I per què
negar-ho? Hi va haver sintonia des del primer moment; era d’esperar, ja que
persones properes ens havien faciltiat l’accès i coneixíem que el projecte
educatiu del centre podia ser molt afí al que anàvem a presentar.
En aquesta ocasió,
la proposta era doble, d’una banda, abordar el tema de la malaltia a la
infància i els drets dels nens i nenes hospitalitzats, aprofitant la
commemoració del 25è aniversari de la
Carta dels Drets dels Infants Hospitalitzats. I d’altra
banda, fer-ho a través de la metodologia de l’aprenentatge servei (APS), “una
proposta educativa que combina processos d’aprenentatge i de servei a la
comunitat en un sol projecte ben articulat en el que els participants aprenen
tot treballant en necessitats reals de l’entorn amb la finalitat de
millorar-lo”. Fonent en una sola activitat l’aprenentatge de continguts i
valors amb l’acció directa sobre necessitats socials reals.
Va ser així com
els Jocs Florals del 2011 van prendre un sentit diferent als cursos anteriors. Per
primera vegada es va fer de forma conjunta amb l’aula hospitalària de la Vall d’Hebron, oferint
l’oportunitat que alguns nois i noies hospitalitzats es convertissin en jurat
dels jocs florals, incorporant també els seus textos en el recull de poemes i redaccions
de l’escola. Per acabar, la presència de la mestra de l’aula hospitalària al
centre va donar fe, davant d’alumnes, famílies i mestres, que aquella havia
estat una activitat rellevant per a tots els nois i noies que ella acompanya
durant la seva estada a l’hospital: una il.lusió, una via d’expressió i, en
definitiva, una forma de reconeixement.
D’alguna manera,
aquesta va ser la llavor de l’aprenentatge servei que poc a poc aniria arrelant
a l’escola. I que, enguany, donaria sentit a una nova proposta, un nou projecte
dissenyat per l’equip de mestres que té la sardana com eix transversal. I és
que la sardana ha estat l’activitat nucli d’un projecte que, igual que la dansa
en qüestió, s’ha caracteritzat pel seu sentit social, d’obertura i amb voluntat de fer comunitat.
En aquest marc es
va decidir dedicar les Jornades Culturals d’enguany, el projecte de tot el
centre, a treballar “el Temps dels Avis i les Àvies”. Sota aquest nucli
vertebrador la metodologia d’APS convidava a buscar formes de col.laboració amb
entitats del barri en les que participés la gent gran. Seria així com els
membres més veterans de la
Colla Sardanista d’Horta es convertirien en monitors i
monitores dels i de les alumnes de l’escola a l’hora d’aprendre a ballar la
sardana. Més tard, s’afegirien al projecte l’Escola
de Música Pausa, oferint la música en directe el dia de la ballada; el
taller d’arts plàstiques La Nau , elaborant un magnífic cartell; així
com també el Cor d’Horta-Mercat d’Horta,
amb la seva aportació en la difusió al barri de l’event en qüestió i per últim,
les famílies que, un cop més, acompanyarien tot el projecte. En definitiva, una
comitiva ben completa per tornar a posar en marxa una nova aventura, una nova
experiència d’aprenentatge servei a l’escola Heura.
Quin
servei? Prendre el compromís de manera activa i generosa de participar en una ballada de sardanes organitzada
per la Colla
Sardanista d’Horta i, d’alguna manera, contribuir en la
recuperació d’una dansa cada cop menys coneguda per les generacions més joves.
 |
| La ballada de sardanes |
Quins
aprenentatges? Continguts curriculars que van des de la música, l’educació
física, passant per l’expressió visual i plàstica i la resta de matèries. I tot
això tenyit de valors com el respecte, el reconeixement, la solidaritat,
l’altruisme i la participació.
En definitiva, un
projecte que convida a recordar que una escola que vol educar per a la
ciutadania activa i participativa no ho pot fer d’esquenes a la comunitat, sinó
que ha de fer-ho amb i per a ella.
Esperem seguir
veient créixer els projectes d’aprenentatge servei a l’escola Heura!
Laura Rubio,
lrubio@ub.edu
Clàudia Bassaganya,
claudia-7@hotmail.com
El disseny del projecte Posa´t al seu lloc així com la col·laboració amb
l’Escola Heura s’inscriu en el projecte «Aprenentatge
servei i educació en valors», del Grup de Recerca en Educació Moral (GREM), de la Universitat de
Barcelona, que ha estat finançat amb un ajut a la recerca concedit pel programa
RecerCaixa 2010 (IP: Josep M. Puig i núm. expedient: 2010ACUP 00219).
Grup
Sardanista d’Horta
 |
| El Jaume, la Maria i el Joan |
El Jaume, la
Maria i el Joan són els monitors del Grup Sardanista d’Horta,
entitat del barri que ha col·laborat amb l’escola en el projecte “el Temps dels
Avis i les Àvies”, que han ensenyat els nostres fills a ballar sardanes durant
aquest curs i als qui podreu conèixer millor en l’entrevista que trobareu a “La Fulla Trencada
Tanmateix, no volem deixar passar l’ocasió per deixar esment de
l’existència d’una Entitat com aquesta, arrelada al barri des del 1923, que
evidencia com de present és la sardana en la vida dels hortencs. Com ho són
també les ballades que mensualment (el darrer diumenge de mes, segon diumenge
el juny i el setembre) tenen lloc a la Plaça Eivissa.
Animeu-vos a ballar per continuar amb la tradició, heurencs!
“Vall d’Horta; Passat, present i una mica
de fantasia” Dora Serra i Espada. Pgs 62 i 63.
Enquesta
A les Jornades Culturals d’enguany,
un dels tallers consistia en veure anuncis “antics” de TV i respondre el qüestionari següent. Us donem
ara les respostes correctes i algun comentari. Us adjuntem també els vídeos de YouTube on podeu recuperar (millor en
companyia dels vostres avis i àvies i pares i mares) aquests temps passats...
Tots els que vàreu participar i vàreu
omplir el qüestionari (15 qüestionaris recollits) aproveu amb molt bona nota.
Quina cultura televisiva teniu!
Com aneu de memòria?
Mireu els següents anuncis de TV (anys 1957-67) i responeu les qüestions
següents.
1. Qui és la família Telerín? Què havien de fer tots
els nens quan apareixien per la tele?
Era un programa
de Televisión Española (creat el 1964) que anunciava el final de la programació
infantil (cap a les 8 de la tarda) i donava pas a la programació adulta. Sortia
una família de dibuixos animats formada per: Cleo, Teté, Maripí, Pelusín, Coletas
y Cuquín (fig. 1). Cantaven: “Vamos a la cama
que hay que descansar, para que mañana podamos madrugar...”
Quan apareixien volia
dir que tots els nens i nenes havien d’anar a dormir.
Algú va escriure
fins i tot el nom de tots els seu components i va afegir: “Me iba a dormir con ellos.”
 |
2. A on es dirigeixen las “muñecas de Famosa”?
Al portal de
Betlem. La sintonia: “Las muñecas de
Famosa se dirigen al Portal, para hacer llegar al Niño su cariño y su
amistad...”
Un anunci molt
popular de nines de l’empresa valenciana Famosa
que acostumaven a emetre per les festes de Nadal (any 1970).
 |
| Les nines nadalenques de Famosa |
3. Quin és el “producto ideal para el desayuno y la merienda”?
No hi ha discussió
possible: és el Cola-Cao. Segons deia la sintonia: “la canción del Cola-Cao” la
cantava, mentre conreava el cacau, fins i tot
“aquel negrito del África tropical...” (vés a saber!)
Tothom va encertar
aquesta qüestió. Algú, crec que per error d’associació d’idees, va afegir:
“Heno de Pravia” que, com tothom sap, és una marca de sabó.
 |
| Cola-Cao, l'aliment de la Joventut |
4. Quin producte “está relleno de
rica anchoa”?
Són les olives La Española. “Una aceituna como
ninguna.”
Tothom la va
encertar. Quantes olives farcides haurem menjat?
5. A on van “con alegría y
contentos los niños a leer y a escribir”?
Al col·legi.
Calia veure la
selecció d’anuncis televisius proposats al taller per encertar-la. Tot i que
també es podia endevinar pel que diu la frase mateixa. O no?
6. Quant costava la “escritura económica” dels
bolígrafs Bic?
6 pessetes.
Uns 0,036 euros,
una mica més de 3 cèntims d’euro. Amb 1 € d’ara, compraríem 27 bolígrafs Bic de
llavors (“Bic naranja escribe fino, Bic
Cristal escribe normal. Dos escrituras a elegir. Bic, Bic, Bic, Bic, Bic).
Els que van
estar atents als anuncis, ho van descobrir (la meitat dels qüestionaris). Els
que es refiaven de la seva memòria, no.
 |
| Logotip de l'empresa francesa BIC |
http://youtu.be/QvABm3Jkras (en aquest anunci, el bolígraf ja ha pujat de preu, val 35 pessetes)
7.
Hi alguna marca que encara faci propaganda dels seus productes avui en
dia?
Respostes
vàlides donades: Cola-Cao, Gallina Blanca, Donut, Nesquik, Juanola.
8.
Per què la majoria dels anuncis són en blanc i negre?
En
les retransmissions de partits de futbol els televidents tenien problemes per
distingir els jugadors dels equips quan les seves samarretes tenien el mateix
to gris o clar.
El
to gris de la TV
era molt semblant a la grisor de la vida quotidiana d’aquella època.
Alguns
vàreu respondre que no hi havia color o que no existia el color. No és ben bé
cert. TV a color ja existia, però no a Espanya.
9.
Per què tots els anuncis són en castellà?
Respostes:
−
“la llengua de
la dictadura era el castellà”
−
“el català
no estava protegit”
−
“no hi havia
TV en altres idiomes”
−
“no es podia
parlar català”
−
“per la
dictadura franquista”
−
“perquè el
català estava prohibit”
−
“perquè és
l’època del franquisme”
−
“perquè no
hi havia TV3!”
−
“la llengua
oficial!”
−
“perquè el
català no era a la tele. Només hi havia TV española”
−
“encara no
hi havia TV autònoma. Tot era “facha””
−
...
Podeu
trobar una bona recopilació d’anuncis d’aquesta època a YouTube introduint en
el buscador les paraules: “publicidad (o anuncios) en TV años 1957 al 67” . Estan ordenats per temes:
Alimentación infantil, Bebidas, Mujer, Aparatos en general, etc. I també a: http://youtu.be/Y3KYsOFQIjk.
M. Moreno
dijous, 29 de març del 2012
En portada
EL CALIU DE LA GENT DEL BARRI
Com recordareu, “el Caliu” és el projecte que va guanyar la darrera convocatòria de l’”Heura Solidària”. Per aquesta raó, en la darrera Assemblea varem tenir l’ocasió de conèixer-lo millor en l’exposició que se’n va fer per part de la Sònia Núñez, una de les voluntàries que hi col·labora; perquè de fet, molts de nosaltres ja en teníem referències de la seva existència donat que “El Caliu” és, en part, obra de la gent del nostre barri.
L’inici d’aquest projecte és a l’octubre del 2010. Se celebrava el 750è aniversari de la inauguració de la parròquia de Sant Joan d’Horta i el seu mossèn va voler crear alguna cosa amb aquest motiu, que perdurés en el temps. Eren els inicis de la crisi i donat que hi havia un nombre creixent de persones que recorria a la parròquia per demanar ajuda, la idea va anar en aquesta direcció.
Es van posar d’acord els cinc rectors de les parròquies del mateix arquebisbat, es va definir el projecte i es van aconseguir els recursos: el mossèn de la parròquia de Sant Joan d’Horta va cedir el local, l’Obra Social de La Caixa va aportar 6.000 € que es van invertir en fer l’obra de condicionament necessària (la cuina) i Càritas va ajudar a comprar els primers aliments. També, es va intentar fer socis amb unes petites quotes per tal de poder pagar les despeses fixes (llum, aigua i gas).
Però és la gent del barri la que ha consolidat el seu funcionament: botiguers (“Artpan” proporciona a diari 30 barres de pa acabades de fer, “Antonijoan”, embotit; o la contribució de l’Associació de Comerciants mitjançant el calendari solidari i altres, del mercat), els moviments solidaris del barri (com el Phorta Solidària al Caliu Màgic) i la gent, les persones, que col·laboren amb diners, amb aliments i amb el que sap fer.
Actualment, un eixam extraordinari de voluntaris fan possible la logística necessària perquè cada dia de l’any, una mitja de 120 a 140 persones puguin almenys esmorzar (70.000 esmorzars s’han servit fins avui). Homes, dones, joves, grans, jubilats i treballadors, que combinen aquesta labor amb la seva feina o l’atenció a les seves famílies. Que cuinen, que serveixen, que netegen, que s’organitzen per recollir el menjar d’allà on vingui, que mantenen el magatzem, que treballen per aconseguir subvencions, ... Gent a diari que hi és amb alegria i ànim per ajudar.
Es treballa per tenir i després per compartir des la convicció de que són moments difícils i ens hem d’ajudar. Com diu la Sònia: “Som un reflex del perfil de la nova pobresa, de la nova realitat. Nosaltres tenim les nostres pròpies estadístiques i el que ens estan dient és el que tenim aquí. Fa tres anys alguna d’aquesta gent comprava al mercat i ara són els que han de rebre ajuda. Molta immigració està tornant al seu país d’origen perquè aquí no poden viure d’aquesta manera. Hi ha molta més gent al carrer, molta més gent desnonada, molta més gent amb necessitats econòmiques. Això és el que vivim aquí dia a dia”
És una realitat al nostre barri i la seva proximitat ens fa prendre una consciència més directa: en èpoques com aquesta, el més solidari és el que també ho està vivint.
Però el projecte del Caliu és encara més ambiciós: ja des dels seus orígens, la idea era fer de l’aliment el vehicle per acostar-se a la persona. La gent necessita menjar, però també que se’ls tingui en compte per tal de recuperar l’autoestima. Se’ls dona així una atenció personalitzada: medicaments, cura sanitària, ajuda en els tràmits burocràtics i judicials. No es tracta d’almoina sinó d’un punt d’inflexió: avui uns poden ajudar i els altres rebre l’ajuda, però demà això pot ser ben diferent. Per això a “la República Independent del Caliu” -com diu la Sònia- tothom és igual i per això rebut amb una festa, una abraçada ... un caliu.
diumenge, 18 de desembre del 2011
Radiacions, mòbils i salut
Vivim en un oceà d’ones electromagnètiques (radiacions). Procedeixen d’un eixam creixent d’artefactes electrònics, electrodomèstics i satèl·lits. Unes, com les emissions de ràdio i de televisió, porten dècades entre nosaltres. Altres, com les dels telèfons mòbils i dispositius wi-fi, s’han afegit recentment. Suposen un risc per a la salut? Hauríem d’estar preocupats?
Compteu, per un moment, el nombre d’aparells que teniu a la vostra llar que emeten ones electromagnètiques: forn de microones, comandament de TV, telèfon mòbil, sense fils, joguines de control remot, GPS cotxe, etc. L’espai que ens envolta és el canal que més tràfic d’informació suporta. Avui dia no hi ha cap racó del planeta on no arribin ones electromagnètics procedents d’algun tipus de sistema de comunicació. Això ha despertat l’interès, ben lícit, dels possibles efectes sobre la salut. Titulars de diaris i medis de comunicació com ara: “Usar móvil podría ser mortal”, “Los teléfonos móviles pueden provocar càncer”, “No se olvide de apagar el wi-fi por la noche”, ajuden a crear una alarma social injustificada en comptes d’analitzar racionalment el fenomen. És el que intentarem fer aquí perquè tragueu les vostres pròpies conclusions al respecte.
Fig 1. Quino. Historias de Quino (Un análisis del mundo).
Quina diferència hi ha entre les ones sonores, com el so, i les ones electromagnètiques, com la llum?
Una ona és una pertorbació que avança per un medi (un pare o mare corrents sortejant vianants i vehicles per arribar a l’hora a recollir els seus fills a l’escola, també es podria considerar). El so és una variació de la pressió de l’aire produïda per la vibració d’una corda o la llengüeta d’un instrument musical (guitarra, clarinet) o per uns plecs musculars (mal anomenats cordes vocals) allotjats a la laringe d’una persona. Les onades produïdes pel llançament d’una pedra a l’aigua també són del mateix tipus: ones mecàniques, materials.
Les ones electromagnètiques, com la llum que ens arriba del sol o les estrelles, són també ones però no del mateix tipus. Mentre el so necessita un medi per on propagar-se, aquestes ho poden fer també per l’espai buit. D’ones electromagnètiques n’hi ha una bona colla (fig. 2): des de les més energètiques, com els raigs gamma i X (els de les radiografies mèdiques), fins a les menys com les ones de TV i de ràdio, passant pels raigs ultraviolats (UVA) (a tenir molt en compte quan prenem el sol a l’estiu), els raigs infrarojos o la mateixa llum. Les ones electromagnètiques també s’anomenen radiacions, encara que existeixen radiacions que no són ones electromagnètiques com certes emissions radioactives que estan formades per partícules.
Què són les ones electromagnètiques (radiacions) ionitzants i no ionitzants?
Totes les ones transporten energia. Una mesura de la mateixa s’estableix a partir del nombre de vibracions per segon que té o freqüència. Es mesura en hertz (o cicles per segon). Així, l’energia de les ones electromagnètiques ultraviolades és més gran que la de les infraroges i menor que la dels raigs X. Les que emeten les antenes de telefonia mòbil estan entre 900 i 1800 megahertz (MHz, en el llenguatge sintètic de la física, equivalent a un milió de cicles per segons). Les vostres cadenes de ràdio favorites emeten, en la banda FM, ones ràdio entre els 88 i 108 MHz.
Com més gran és la freqüència, més gran és l’energia. Així, els raigs X són unes cinc mil vegades més energètics que la llum visible i deu mil milions de vegades més (sí, heu llegit bé) que les ones emeses pels telèfons mòbils.
Les ones que poden trencar molècules (raigs gamma i X) s’anomenen ionitzants mentre que les que no poden fer-ho per la seva energia inferior (ones de ràdio, microones, infraroig, llum, ultraviolat) s’anomenen ones o radiacions no ionitzants.
Fig 2. L’espectre electromagnètic: conjunt d´ones electromagnètiques.
Es perillosa la radiació electromagnètica?
El perill depèn del tipus d’ona i de la dosi (el tipus i la dosi, com passa sempre). Resulten perilloses les ones ionitzants, les que poden trencar les molècules del nostre cos. Si, per desgràcia, això passés amb les nostres cèl·lules (amb l’ADN, en concret), aquestes deixarien de funcionar com cal i podrien donar lloc a un càncer.
Val la pena saber que encara que un raig X pot trencar una molècula d’ADN, milers d’ones de llum no poden aconseguir-ho. Per comprendre-ho, podem pensar en la quantitat d’energia que cal per llençar una pedra des d’Horta a l’altra costat del Mediterrani (Turquia). Encara que tots els pares i mares i nens i mestres i personal d’Heura es coordinessin per llençar les seves pedres a l’hora, cap d’elles arribaria a l’altra vorera del mar.
El segon factor a considerar és el de la dosi que depèn, fonamentalment, del temps d’exposició a la radiació. Tots sabem el que passa si estem molta estona sense protecció prenent el sol per efecte de la radiació ultraviolada.
La distància a l’emissor és també fonamental: la intensitat de l’ona (energia que transporta per unitat de temps i de superfície) disminueix amb el quadrat de la distància a mesura que ens allunyem.
Fig 3. Quino. Historias de Quino (Un anàlisis del mundo).
Quins són els efectes de les radiacions sobre els éssers vius?
S’han realitzat molts estudis sobre els efectes biològics de les radiacions. Alguns demostren que l’exposició a dosis elevades d’ones ràdio i microones pot resultar perillós. Però existeix un llindar d’exposició per sota del qual no es detecten efectes perjudicials. Això explica que puguem exposar-nos a una dosi petita de raigs X (una radiografia a l’any, com a molt): el metge valora que el risc per la salut sigui més petit que els possibles beneficis. Hi ha una normativa oficial al respecte.
Tot i així, alguns experiments aïllats han detectat efectes biològics, especialment sobre el funcionament del sistema nerviós, per exposicions per sota dels nivells considerats segurs. No obstant, els comitès científics que analitzen el conjunt de tots els experiments realitzats conclouen, fins el moment, que no suposen un risc per la salut.
Poden les antenes alterar la son o provocar mals de cap?
Alguns estudis relacionen l’ús intensiu del mòbil amb el mal de cap. Però aquests resultats no s’han pogut contrastar (repetir i demostrar en les mateixes condicions, un requisit fonamental en ciència per acceptar-los). A més, es desconeix el mecanisme que el podria provocar. Recordem que hem dit que es tracta de radiacions no ionitzants.
Pel que fa a les antenes, no existeix, fins el moment, cap evidència de que puguin alterar la son o provocar mals de cap. Previsible donat que la dosi de radiació que rebem d’elles és menor que la dels mòbils. Ja ho sabeu, no val com excusa dir que: “l’antena de la teulada m’altera”. Els especialistes mèdics apunten a altres causes per explicar trastorns d’aquest tipus (estrès, etc.).
Quin risc té utilitzar un telèfon mòbil?
El principal risc derivat de l’ús del telèfon mòbil és en els accidents de trànsit. Ho diuen els experts. Anar distrets parlant pel mòbil mentre es condueix multiplica per 4 el risc de tenir un accident.
Fig 4. Capità! Ara no... Estic parlant pel mòbil...
Respecte de la radiació que emeten, no s’ha pogut demostrar que l’exposició per sota dels nivells que es consideren segurs suposi un risc per la salut. Hores d’ara, en concret, no s’ha pogut demostrar la seva relació amb qualsevol tipus de càncer o interrupcions de l’embaràs.
Mentre les investigacions segueixen, podeu prendre mesures de sentit comú que limitin dita exposició. La més radical: deixar d’utilitzar el telèfon mòbil. Jo no en tinc i no el trobo a faltar (utilitzo habitualment el correu electrònic). Altres: optar per telèfons amb potència d’emissió més baixa, retallar els temps de les trucades (per xerrar amb els amics, millor quedar en persona), etc.
I què hi ha del recent estudi (2011) presentat per l’Agència Internacional per a la Investigació del Càncer (IARC), on es classifiquen les radiacions dels mòbils com a possiblement cancerígenes pels humans?
A finals de maig de 2011, aquest organisme depenent de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) emetia un comunicat on s’afirmava que l´ús del mòbil “podria suposar algun risc” de contraure alguns tumors (cerebral i d’oïda). I que les proves eren “suficientment sòlides” com per incloure els telèfons mòbils en el grup 2B de la classificació d’agents cancerígens de la OMS. Tot això es podria resumir en un titular de diari sensacionalista: “El mòbil et pot matar” (si l’utilitzeu quan conduïu, sí, podríem afegir). Per tremolar, no?
Fig 5. El mòbil? Es col·loca del costat dret o de l’esquerre?
La base científica d’aquest estudi deixa molt que desitjar. La qualitat de les proves, com els mateixos autors admeten, és qüestionable. No hi ha tampoc proves concloents de causa-efecte. I, per tant, arribar a les conclusions que arriba sembla precipitat (no massa científic, s’ha de dir). Totes les proves acumulades fins ara en la literatura científica especialitzada, com ja hem dit, apunten en sentit contrari (informe Interphone de la OMS): no hi ha increment de càncer cerebral entre els usuaris de mòbil.
L’estudi no explica tampoc quin seria el mecanisme biològic pel qual l´ús del mòbil provocaria càncer. Portem algunes dècades d’exposició a aquestes radiacions i no hi ha hagut un boom de tumors cerebrals. Pel que sabem de física i biologia, no hi ha cap mecanisme conegut pel qual les ones electromagnètiques de telefonia mòbil, molt menys energètiques que la llum, puguin causar efectes sobre l’ADN.
La classificació dels mòbils en el grup de carcinogenitat 2B no ens hauria de preocupar massa (no més, en tot cas, que d’altres perills potencials amb els que convivim). En aquest mateix grup es troben el cafè i el fum dels tubs d’escapament dels cotxes. Elements amb els que convivim des de fa més temps que amb els mòbils (prendre cafè en una terrassa al costat dels cotxes i alhora parlar amb el mòbil, ha de ser dramàtic! Ja no dic res si el cafè és un “carajillo” i, a sobre, fumeu).
No obstant, no es pot descartar que una exposició continuada pugui representar a llarg termini un factor de risc. Al cap i a la fi, l´ús massiu de la telefonia mòbil és relativament recent. La OMS manté que encara és aviat perquè els estudis epidemiològics revelin, per sí mateixos, un potencial efecte cancerigen. Conclou que, en l’actualitat, no tenim proves fermes de que les radiacions emeses pels mòbils resultin nocives i que, per tant, no es pot desaconsellar la seva utilització. Ser prudents en l’ús i cercar estratègies, com les comentades, per minimitzar l’exposició a la radiació són els consells que els experts i les autoritats sanitàries recomanen.
Tractant-se de la salut, és millor aplicar sempre el principi de precaució però d’aquí a provocar alarma social sense un fonament sòlid hi ha tot un abisme. Tranquils, doncs.
I ara disculpeu, crec que em truquen... Però si jo no tinc mòbil!
Manel Moreno, pare de 2on i 4art
Per saber més:
¿Las ondas del mal? Programa de la sèrie Escépticos de la TV basca (ETB-2) emès
l’octubre de 2011
Antenas y salud, Monografías de los Museos Científicos Coruñeses MC2, 2002
Escobar, M. C., Úbeda, A.: Radiofrecuencias y salud, Investigación y Ciencia,
novembre 2011, p. 8-9
Monográfico Antenas y salud, ARP Sociedad para el avance del pensamiento crítico
dimarts, 21 de juny del 2011
EN PORTADA: Els nous càrrecs de mainaders i mainaderes
Hola famílies,
Sóc la Carme, Coordinadora del menjador, us haig d’explicar que des d’aquest trimestre, i amb el vist-i-plau de l’escola, hem incorporat un càrrec nou als nois i noies de 5è. i 6è. durant l’estona del migdia. Com diu el títol és el de mainaders i mainaderes de P-3, i aquest càrrec consisteix en col•laborar en les tasques que fa la monitora a l’hora de despertar els petits.
En aquest temps d’experiència he recollit unes quantes opinions dels voluntaris que ho fan, us les escric:
• Està bé fer de mainaders perquè aprenem molt cuidant els petits mentre ens ho passem bé.
• Aprenem a tenir paciència i a saber tractar-los.
• Ens agrada despertar els petits i ajudar la monitora perquè així ens sentim més grans.
• És un càrrec molt divertit perquè sempre m’ha agradat ajudar els petits.
• La Sara ens ajuda a saber fer bé el nostre càrrec.
• És una experiència agradable i així després em saluden al passadís.
• Alguns nens són molt dormilegues i costa llevar-los.
• Una nena es va llevar molt trista i em va demanar que no la deixés i que l’acompanyés tota l’estona com si fos la seva germana.
• És bo tenir aquesta experiència per si de grans ens volem dedicar a treballar amb petits.
• És un pal i prefereixo jugar a futbol al pati.
• Està bé i així recordem com quan érem petits.
• A vegades es lleven tan dormits que els hem d’acompanyar a tot arreu.
Aquestes són unes quantes frases però en podria dir més, la veritat és que penso que és un càrrec que no els hi és difícil de fer ja que també son padrins dels petits, el veure’ls tan responsables i col•laboradors et fa pensar que realment s’estan fent grans i que la bona feina feta a casa i a l’escola queda demostrada.
Carme Sebastià
Coordinadora de Menjador
dilluns, 4 d’abril del 2011
EN PORTADA: La història de la nostra geganta
La geganta Heura va ser ideada per a commemorar els 30 anys que feia que estava l´Escola Heura en aquest edifici i 40 que existia com a escola. El fet d’arribar a la idea de crear una geganta, va sorgir una vegada que a l’escola es van assabentar que em dedicava a l’escultura i sabia de què anava el tema de gegants i gegantes. En un principi volien que aquesta geganta s´ hagués fet amb els pares i mares a les tardes. Però en tractar-se de materials específics per a treballar en un taller, amb unes pautes molt concretes i en conseqüència un coneixement del tema, com en totes les matèries, podríem dir, vaig decidir fer-la sol. D’aquesta manera es va agilitzar el procés creatiu. En tot cas, a l’escola van fer un concurs entre els nens i les nenes per decidir com seria la nostra geganta i va guanyar una ex-alumna de 6è (Laia Biosca). Així doncs, amb el model fet només s’havia de construir una geganta amb unes característiques concretes definides. En el cas de la confecció de la roba, les mares de l’escola conjuntament amb una modista (Anna), amiga d’una família d’aquesta casa la van portar a terme, tal i com estava en el dibuix inicial seleccionat. Val a dir que a la inauguració de la geganta i festa de l’Escola van venir totes les famílies i la fundadora d’aquesta escola la Montserrat Casas, amb música i gralles com la tradició mana.
En el meu cas la meva professió inicial és la d’escultor, feina com totes en la que no es para d’aprendre mai. Vaig estudiar a l’Escola d’Art Pau Gargallo de Badalona fa molts anys i vaig estar a la Facultat de Belles Arts de Barcelona. Però va ser a la primera on vaig aprendre les tècniques per a fer gegants, gràcies al mestre Llogari Casas i Joan Artigues, tots dos geganters especialitzats. Treballant amb ells vaig fer rèpliques exactes de gegants de Vilassar de Dalt, Dracs per les festes de Montblanc, la nostra geganta, i fa un any, la geganta Àngels Garriga per a l’Escola Àngels Garriga. Personalment és gratificant el fet de saber que les dues gegantes com a tals d’aquest barri, les he portat a terme jo mateix. I aquesta confiança que van dipositar en mi, a més a més de veure-les ballar amb els nens i les nenes d’aquesta escola, és més gratificant encara.
Tot i així, estic obert a nous reptes d’altres escoles, en el cas que desitgin tenir una geganta, com a una identitat més de les nostres festes.
I per finalitzar, un senzill però molt profund agraïment a totes les famílies i professionals d’aquesta escola, que cadascú amb el seu gra de sorra treballen junts per aconseguir una escola millor.
Cordialment, Francesc
Subscriure's a:
Missatges (Atom)