COM CONSTRUIR LES TEVES JOGUINES

De l’Oriol Ripoll i en Francesc Martín i il.lustracions de na Bernardette Cuxart.

Edicions Estrella Polar

Aquesta és la  nostra proposta per aquestes Festes: en lloc de moltes joguines, un  llibre amb el que els nostres fills les podran construir ells mateixos.

El  llibre és un recull de jocs de diversa procedència cultural, d’execució senzilla i econòmica; adreçat a nens i nenes d’entre 6 i 10 anys.

De pas, us volem convidar a reflexionar sobre la vàlua afegida que tenen aquestes joguines fetes a casa: des de projectar la seva confecció, buscar el material necessari, construir-la amb il.lusió i demanar ajuda per a superar les dificultats, fruir en veure-la acabada (i que funciona!), repetir-la, millorar-la; fins al fet de compartir l’experiència amb els amics, jugar, passar-ho bé ...

Hem volgut aprofitar per a conèixer el seu autor, l’Oriol Ripoll, avui dia tot un expert en aquesta matèria que és la dels jocs i a qui probablement alguns de vosaltres coneixereu, doncs és ben prolífic: publica una pàgina setmanal a La Vanguàrdia (secció “En Juego”, suplement “Estilos de Vida”), col.labora amb la mateixa freqüència a RAC1 (“Via Lliure”), ha participat en diferents programes de TV3, escriu llibres i imparteix cursos, entre altres coses.

L’Oriol es considera a si mateix com el fracàs d’una escola gens recreativa que és la que ens va tocar a molts de nosaltres viure, perquè jugava molt. Ha estat sempre una persona apassionada per les coses (moltes coses: les matemàtiques, la física, el cinema, la música ...), i és aquest esperit, unit al “defecte” –segons ell mateix reconeix- que és el de no dir mai que “no” a una proposta, el que l’han portat fins aquí d’una forma casual. Tot va començar amb uns jocs magnètics sense instruccions, que el seu pare li va regalar!.

Segons l’Oriol, els jocs són eines amb moltes possibilitats. La clau del joc no és altra que l’afrontar un repte, que s’ha de superar abocant-hi el 100%, però tot passant-ho bé.

I és que s’ha de començar per desvincular la idea de que el joc és sols una cosa de nens. Totes les persones, siguin de l’edat que siguin, juguen; el que ens diferencia és el  tipus de joc, el material que es fa servir (i per a segons qui, el preu). Quan més grans, més fascinant és trobar un joc que ens arribi a estimular com a persones, a nivell cerebral (el pensament matemàtic o lògic, no comportamental)

Per això les seves múltiples aplicacions: fer créixer les competències professionals, ajudar a gestionar la intel.ligència emocional, millorar la gestió dels conflictes ... per a cada tema, el joc és un camp més d’experimentació.

I pel que fa als pares, el joc ens ensenya: a ser flexibles (no hi ha una sola norma, i les que hi ha poden pactar-se,  modificar-se, adaptar-se) i la importància de comunicar-se. Tot plegat ens acaba per fer persones més creatives.

Per a més informació:

http://oriolripoll.net/index/inici.html

http://www.xtec.cat/~fmarti58/reciclajoc/ (web del Francesc Martín, coautor del llibre, sobre com fer joguines amb material reciclat)

Li hem demanat a l’Oriol que ens recomani un joc per a fer a casa. Aquesta és la seva proposta:

Necessiteu sols un paper i un retolador i un  mínim de dos jugadors:

1.      Agafeu un full i plegueu-lo en quatre parts longitudinals iguals (com un acordió)

2.      El primer jugador comença per dibuixar –en secret!- una cara en el primer dels plecs. En acabar, perllonga les línies del coll en el plec següent i li entrega al proper jugador tot amagant el seu dibuix.

3.      El segon actua de la mateixa manera –secretament- però tot dibuixant el cos del que perllongarà quatre línies que seran per a les futures cames que dibuixarà el proper jugador.

4.      El següent, doncs, dibuixarà les cames i en acabat perllongarà les línies per tal que el darrer faci els peus.

5.      I l’últim, dibuixarà els peus. En acabat, es desplegarà el full i quedarà al descobert la figura creada entre tots (vegeu com ha quedat la nostra!).

Hi ha una variant (anomenada “tu gat menja caca”) que consisteix en igualment dividir el full en quatre plecs però en aquesta ocasió, el primer escriu una frase i li passa al segon jugador qui il.lustra aquesta frase amb un dibuix; aquest dibuix és el que ensenya al següent jugador qui l’interpretarà amb una nova frase.

EL RACÓ DE LA CIÈNCIA: Experiments refrescants

Ara que s'acosten les vacances us proposem tres experiències^* que podeu realitzar a la platja o a la muntanya, amb els pares i els amics. Només us caldrà: un parell d'ampolles de plàstic d'aigua o de gasosa buides (grans o petites, tant és), una pilota de ping-pong i un ganivet o punxó per foradar una ampolla. Gaudiu de l'estiu tot aprofitant l'esperit científic que tots tenim. Us ho passareu molt bé i coneixereu, una mica més, el món que ens envolta. A més, donareu un ús científic a materials de rebuig.

Com evitar que una ampolla plena foradada perdi líquid

Feu un forat petit en l'ampolla més o menys a la meitat de la seva altura (una manera fàcil: escalfeu la punta del ganivet i pressioneu el plàstic de l’ampolla). Tapeu el foradet amb el dit i ompliu completament l'ampolla d'aigua (de l'aixeta, de mar o de riu). A continuació, tapeu-la amb el seu tap. Si traieu el dit del forat observareu... que no surt aigua! En canvi, si traieu el tap veureu com l'aigua s'escapa pel forat (fig. 1).

Màgia? No, física. La pressió de l'aigua que hi ha per sobre del forat (s'anomena pressió hidrostàtica) és menor que la pressió de l’aire  de l'exterior del forat (pressió atmosfèrica). Així, l'aigua no pot sortir. Quan traiem el tap, la pressió de l'aire actua a la part superior i s'afegeix a la pressió de l'aigua. Ara guanya l'aigua i surt per forat.

Com acostar dues ampolles buides sense tocar-les

Col·loqueu ara dues ampolles buides estirades en una taula o lloc pla de manera que estiguin paral·leles i separades uns quants centímetres una de l’altra (fig. 2). Si bufeu suaument entre les dues, què passarà? Intuïtivament, un esperaria que es separessin. Ben al contrari: observareu com s’aproximen fins ajuntar-se!

Una de les explicacions que s’acostuma a donar té a veure amb que l’aire que heu bufat entre les ampolles es mou a una certa velocitat. En aquesta regió, la pressió és menor que on l’aire està en repòs (al voltant de les ampolles). La diferència de pressió entre les regions interior i exterior a les dues ampolles és la responsable de que aquestes s’acostin. Això s’anomena efecte Venturi i explica també per què hem d’estar separats de la via quan circula un metro o un tren. Ens sentim atrets. Atenció, doncs.

Com taponar una ampolla amb una pilota

Una manera senzilla de taponar una ampolla cap per avall plena d’aigua és col·locar una pilota de ping-pong (poc pesant). La pilota s’aguanta sense caure i l’aigua no vessa: la diferència de pressió entre l’aigua i l’aire ho impedeix (fig. 3).

Es una variant de l’experiència del got ple d’aigua cap per avall taponat per una cartolina (recordeu l’Enfila’t de la primavera de 2008).

Manel Moreno, pare de 1er i 3er

(*) El professor Rafael Garcia, de la Universitat de Múrcia, proposa 30 experiències, com aquestes, que es poden fer amb una (bé, unes quantes) ampolla de gasosa.

EL RACÓ DE LA CIÈNCIA: Inventem, inventeu

No sabríem viure sense ells. Com un exercici d’imaginació podríem preguntar-nos com seria el món si no tinguéssim ni TV, ni ordinador, ni cotxe, ni mòbil, ni electrodomèstics, ni teixits.... Com podien viure els nostres avantpassats sense tot això? Algú dirà: millor, “sense tants problemes”. Discutible. El que sembla clar, però, és que aquests invents ens han canviat radicalment la manera de viure. Ens fan somriure els detectius dels films de cinema negre dels anys 1940 buscant desesperadament una cabina telefònica. Avui, que el telèfon el portem a sobre! Els invents ens han millorat (complicat, diran alguns) les condicions de vida. Ens han alliberat de tasques rutinàries. I ens condueixen de forma imparable i inexorable a la societat del coneixement: on l’important és el que saps i no el que tens.

Invents i descobriments comparteixen una característica comuna: la seva novetat i originalitat. Però són coses diferents. Segons la Wikipedia, un invent o invenció és un objecte, tècnica o procés que posseeix característiques noves. Ho són els citats més amunt. Per contra, un descobriment és una observació nova o original d’algun aspecte de la realitat, normalment un fenomen natural. Per exemple: el foc, l’ADN, l’electró, una espècie animal o vegetal nova. Es descobreix un nou planeta. S’inventa la telefonia mòbil. Aquí parlarem dels invents, eix conductor de la Jornada Cultural celebrada el passat 25 d’abril a l’Heura. Aquestes notes van ser la base de la microxerradeta que el que firma aquest escrit va fer (a proposta del director –Eugeni, em deus una!–) davant una heterogènia però molt entusiasta i agraïda audiència (famílies, estudiants i mestres). Recordo la cara d’una nena de P3 que em mirava com dient: “Aquest tipus, qui és? I què diu? De què parla?” Són els riscs de parlar en públic.

Molts invents han estat fruït de la casualitat. El velcro, per exemple, el va idear un enginyer suïs en adonar-se del complicat que era desenganxar dels seus pantalons i del pèl del seu gos, els fruits del card alpí. Al darrera però hi ha sempre persones estudioses i observadores. I és que per inventar, s’ha d’estudiar i aplicar el que s’ha aprés fent servir l’enginy. Fins i tot, per ser mag, s’ha d’estudiar.... I si no, pregunteu-li al Harry Potter que, en els films de les seves aventures, apareix a l’escola Hogwarts (l’equivalent a l’Heura en la ficció) estudiant gruixuts llibres. De vegades, els invents han tingut aplicacions inesperades: als anys 1960, els astronautes van ser els primers en utilitzar els bolquers d’un sol ús. Després, es va generalitzar entre els nadons. Ningú pensava que això tingués aplicació més enllà de la carrera espacial.

Els invents, senzills o sofisticats, resolen problemes: de rentar la roba a mà, hem passat a fer-ho amb la rentadora (I per quan la planxadora automàtica?). D’escriure amb una ploma sucada en tinta, hem passat a fer-ho amb molta facilitat amb un bolígraf. Afegir un pal a coses existents, ha suposat grans avenços: per no embrutar-se els dits, millor menjar-se el caramel amb un palet (és el Chupa-Chups, un invent espanyol). Per què agenollar-se per fregar el terra si es pot fer amb més comoditat de peu (és el motxo, un altre invent espanyol). Fàcil, però no se li havia acudit a ningú abans. De vegades, però, els invents generen problemes nous. Què me’n dieu dels automòbils (un dels objectes de consum més preuats)? Ens faciliten els desplaçaments però els inconvenients sorgeixen quan l’hem d’aparcar o ens quedem atrapats en un embús de cap de setmana. I dels mòbils, que sempre sonen en el moment més inoportú.

Els invents ens han obert de bat a bat (i ens obriran encara més) les portes del coneixement. Ara fa 400 anys, el científic italià Galileu va apuntar, per primer cop, un telescopi a la Lluna. Va ser el començament de l’astronomia moderna: 400 anys seguits de descobriments que encara continuen. Altres ciències com la biologia o la medecina no serien el que són sense el microscopi.

Els invents ens han proporcionat més mobilitat: per terra (cotxes), mar (vaixells i submarins) i aire (avions) i ens serveixen per anar més enllà (coets). Malauradament, ens han convertit, en general, en turistes més que en viatgers. Ens hem acostumat a veure el món a través de la nostra càmera de fotos o de vídeo (digital, és clar). I és que, com passa sempre, tot depèn de l’ús que en fem.

Alguns invents han estat un pas endarrera. Ja són intrínsecament perversos. Tot el que ha contribuït a la indústria i maquinària de la guerra, activitat a la que la nostra espècie és tan afeccionada, des de la metralladora fins al tanc, passant per les armes de destrucció massiva, diuen molt poc de la humanitat i d’aquesta obsessió per millorar l’eficiència de matar-nos els uns als altres. Uns invents, aquests sí, que caldria eradicar i, posats a fer, prohibir el seu ús.

Una reflexió final. Cal fer servir l’esperit crític i escèptic per utilitzar els invents disponibles, i els que vindran, i tota la tecnologia que porten associada de la manera més eficient possible. No sempre el més nou és el que ens convé, allò que ens fa realment falta. La publicitat crea, de vegades, necessitats de manera artificial. De debò ens cal el darrer mòbil del mercat si encara no hem explorat ni explotat totes les prestacions del que tenim?

Animo a tots els nostres estudiants d’avui de l’Escola, ciutadans de demà, a fer servir l’enginy, la imaginació, a estudiar i a preparar-se per descobrir i inventar i aconseguir un món millor del que us deixem. El futur... és vostre!

Un petit joc: associeu cada invent amb la seva descripció:

Solució: A4 –  B8 –  C1 –  D6 –  E14 – F15 – G5 – H7 – I16 – J9 – K10 – L13 – M11

   N12 – O3 – P2

Manel Moreno, pare de 1er i de 3er