Mazinger Z: el rei dels robots
Fa quaranta anys que la TV japonesa va emetre el primer episodi d’una
sèrie que esdevindria mítica. El seu protagonista era un robot gegantí que al
crit de “¡Puños fuera!” s’enfrontava a una colla de robots dolents, els “brutos
mecánicos” del Dr. Infern (ja se sap, amb aquest nom només pot ser un dolent).
Sí, era el robot Mazinger Z.
Figura 1. El robot Mazinger Z i Afrodita A, una
robot que l’ajuda en la seva lluita per desbaratar els plans del Dr. Infern,
capficat en dominar el món. Quan llençava els seus coets de pit no deia el que
alguns esteu pensant, si no “Fuego el 1” i “Fuego el 2” .
Mazinger Z fa 18 metres d’altura (l’equivalent a un edifici
de 6 pisos) i pesa 20 tones (com un camió tràiler). Va ser creat pel científic
Dr. Kabuto fent servir un material inexistent: l’aliatge Z (com es podria dir si no) que conté un mineral que
només es troba al Japó. Heu endevinat el seu nom? Es diu japonium. I clar, també és inventat. Aquest material és molt
resistent i això fa que Mazinger Z sigui gairebé invulnerable a tota mena
d’armes de foc, raigs i demés.
En els primers episodis de la sèrie, el robot només podia
córrer per terra. A una gran velocitat, això sí: 360 km/h (la velocitat
d’un cotxe de Fórmula 1 en una recta d’un circuit). Després, com els robots als
quals s’enfrontava eren cada cop més poderosos, li van afegir la possibilitat
d’anar per l’aigua (a una velocitat de l’ordre de la d’un submarí) i també de
volar (a un 3 600 km/h ,
molt superior a la d’un avió de passatgers). El problema és que no li van
canviar la seva estructura i amb totes les punxes i alerons del seu cos, el seu
disseny no resulta gaire aerodinàmic, és a dir, no és gaire adient per volar:
se li trencarien aquestes peces degut al fregament amb l’aire.
Deixant de banda això, resulta que Mazinger Z no és un robot
autònom sinó que per moure’l cal que Koji Kabuto, el fill de seu constructor,
piloti un petit planador que se situa en el cap del robot. I així el pot
dirigir.
Es notable també tot l’armament de que disposa per lluitar
contra els robots dolents. Els més espectaculars són:
·
Punys
coet: els seus punys i avantbraços estan equipats amb coets impulsors i
retropropulsors. Es poden llençar contra l'enemic, retornant després. Quan els
llença, el pilot Koji crida: "¡Puños fuera!"
·
Vent
huracanat: aire impulsat per unes turbines molt potents capaç de desintegrar
els metalls. Es l'arma de més abast. Només pot utilitzar-se un cop encara que
es pot mantenir el temps que calgui.
·
Foc
de pit: un raig calorífic que arriba a temperatures increïbles de 50 000 ºC . Capaç de
fondre altres robots a l'acte. Es l’arma més poderosa que posseeix.
Si teniu ocasió, podeu anar a veure una rèplica de 10 m d’aquest robot a
l’entrada de la
Urbanització Mas del Plata, a Cabra del Camp (Tarragona)
(fig. 2). A la xarxa de Biblioteques públiques podeu aconseguir els DVD de la
sèrie.
¡Puños fuera!
 |
Figura
2. La rèplica de
|
Manel Moreno, pare de 2n i 4t
