dimecres, 14 de desembre del 2011

COM CONSTRUIR LES TEVES JOGUINES



De l’Oriol Ripoll i en Francesc Martín i il.lustracions de na Bernardette Cuxart.
Edicions Estrella Polar

Aquesta és la  nostra proposta per aquestes Festes: en lloc de moltes joguines, un  llibre amb el que els nostres fills les podran construir ells mateixos.

El  llibre és un recull de jocs de diversa procedència cultural, d’execució senzilla i econòmica; adreçat a nens i nenes d’entre 6 i 10 anys.

De pas, us volem convidar a reflexionar sobre la vàlua afegida que tenen aquestes joguines fetes a casa: des de projectar la seva confecció, buscar el material necessari, construir-la amb il.lusió i demanar ajuda per a superar les dificultats, fruir en veure-la acabada (i que funciona!), repetir-la, millorar-la; fins al fet de compartir l’experiència amb els amics, jugar, passar-ho bé ...

Hem volgut aprofitar per a conèixer el seu autor, l’Oriol Ripoll, avui dia tot un expert en aquesta matèria que és la dels jocs i a qui probablement alguns de vosaltres coneixereu, doncs és ben prolífic: publica una pàgina setmanal a La Vanguàrdia (secció “En Juego”, suplement “Estilos de Vida”), col.labora amb la mateixa freqüència a RAC1 (“Via Lliure”), ha participat en diferents programes de TV3, escriu llibres i imparteix cursos, entre altres coses.

L’Oriol es considera a si mateix com el fracàs d’una escola gens recreativa que és la que ens va tocar a molts de nosaltres viure, perquè jugava molt. Ha estat sempre una persona apassionada per les coses (moltes coses: les matemàtiques, la física, el cinema, la música ...), i és aquest esperit, unit al “defecte” –segons ell mateix reconeix- que és el de no dir mai que “no” a una proposta, el que l’han portat fins aquí d’una forma casual. Tot va començar amb uns jocs magnètics sense instruccions, que el seu pare li va regalar!.

Segons l’Oriol, els jocs són eines amb moltes possibilitats. La clau del joc no és altra que l’afrontar un repte, que s’ha de superar abocant-hi el 100%, però tot passant-ho bé.

I és que s’ha de començar per desvincular la idea de que el joc és sols una cosa de nens. Totes les persones, siguin de l’edat que siguin, juguen; el que ens diferencia és el  tipus de joc, el material que es fa servir (i per a segons qui, el preu). Quan més grans, més fascinant és trobar un joc que ens arribi a estimular com a persones, a nivell cerebral (el pensament matemàtic o lògic, no comportamental)

Per això les seves múltiples aplicacions: fer créixer les competències professionals, ajudar a gestionar la intel.ligència emocional, millorar la gestió dels conflictes ... per a cada tema, el joc és un camp més d’experimentació.

I pel que fa als pares, el joc ens ensenya: a ser flexibles (no hi ha una sola norma, i les que hi ha poden pactar-se,  modificar-se, adaptar-se) i la importància de comunicar-se. Tot plegat ens acaba per fer persones més creatives.

Per a més informació:
http://www.xtec.cat/~fmarti58/reciclajoc/ (web del Francesc Martín, coautor del llibre, sobre com fer joguines amb material reciclat)

Li hem demanat a l’Oriol que ens recomani un joc per a fer a casa. Aquesta és la seva proposta:

Necessiteu sols un paper i un retolador i un  mínim de dos jugadors:

1.      Agafeu un full i plegueu-lo en quatre parts longitudinals iguals (com un acordió)

2.      El primer jugador comença per dibuixar –en secret!- una cara en el primer dels plecs. En acabar, perllonga les línies del coll en el plec següent i li entrega al proper jugador tot amagant el seu dibuix.

3.      El segon actua de la mateixa manera –secretament- però tot dibuixant el cos del que perllongarà quatre línies que seran per a les futures cames que dibuixarà el proper jugador.

4.      El següent, doncs, dibuixarà les cames i en acabat perllongarà les línies per tal que el darrer faci els peus.

5.      I l’últim, dibuixarà els peus. En acabat, es desplegarà el full i quedarà al descobert la figura creada entre tots (vegeu com ha quedat la nostra!).


Hi ha una variant (anomenada “tu gat menja caca”) que consisteix en igualment dividir el full en quatre plecs però en aquesta ocasió, el primer escriu una frase i li passa al segon jugador qui il.lustra aquesta frase amb un dibuix; aquest dibuix és el que ensenya al següent jugador qui l’interpretarà amb una nova frase.





Decàleg del Joc

1.   El Joc  dóna.....................l’oportunitat d’expressar sentiments i emocions.

2.    El Joc proporciona..........felicitat,plaer i satisfacció

3.    El Joc afavoreix...............la descàrrega d’energies i tensions

4.    El joc comporta..............aprendre a resoldre conflictes

5.    El joc estimula................la superació personal

6.    El joc reforça..................les habilitats cognitives i el domini corporal

7.    El joc permet..................estimular la imaginació i la creativitat

8.    El joc potencia................la transmissió de valors, hàbits i comportaments socials.

9.    El joc respon...................a les necessitats naturals d’exploració i curiositat dels infants, base de tot aprenentatge.

10.  El joc incrementa............el gaudi de llibertat i autonomia personal. 

Recomanat per l'Oriol Cusí


Aquest Nadal compra amb el CAP



És una proposta: Aquest Nadal compra amb el CAP, el COR del nostre món ens ho agrairà!

 
Què és el consum responsable?

El consum de productes i serveis és un dels trets característics de totes les societats. Però la tendència al consum excessiu i inconscient té com a conseqüències que acumulem productes innecessaris, que degradem el medi i que impulsem una mena de comerç que no respecta les relacions equitables entre el nord i el sud.

Com a resposta individual o col·lectiva al consumisme desmesurat de les societats occidentals han nascut iniciatives ciutadanes que promouen un consum responsable i ètic basat en la sostenibilitat i en el respecte a la justícia social i el medi.

Consum responsable vol dir

·         Ésser conscient de les conseqüències ecològiques, econòmiques i socials de les nostres compres.
·         Saber què hi ha darrere dels productes que consumim.
·         Reflexionar abans d'adquirir qualsevol cosa i fer un ús racional dels serveis que tenim a disposició.
·         Comprar només quan ho necessitem.
·         Reciclar tant com puguem
·         Racionalitzar l'ús de l'aigua i l'electricitat domèstiques
·         Consumir productes de l'agricultura biològica.
·         I regir-nos també per un criteri de proximitat: com més a prop s'hagi produït o elaborat el bé de consum, més fomentarem l'economia local i s'haurà fet servir menys energia contaminant per a fer-nos arribar el producte.
·         També en forma part practicar formes de turisme que no tinguin impacte negatiu en la societat receptora.

Experiments nadalencs

Tornen les vacances de Nadal. Un moment tan bo com qualsevol altre per gaudir de la ciència. Ja sabeu, espectacles gratuïts per a totes les edats on els protagonistes sou vosaltres. Això sí, es requereix ganes de conèixer el món que ens envolta i les lleis físiques que el governen (res a veure amb les imposades lleis dels mercats, aquestes sí totalment criticables i qüestionables. Però això és una altra història).
Us proposem tres experiències que podeu fer durant les llargues (no per la mida si no per la durada) sobretaules d’aquests dies festius que venen. Podreu demostrar davant els vostres amics i familiars els vostres coneixements científics.

Escalfar aigua... en un got de plàstic
Agafeu un got de plàstic i ompliu-lo amb una mica d’aigua (no importa la quantitat mentre cobrim el fons del got). Demaneu a un adult que encengui un encenedor i acosti la flama a la base del got (fig. 1). Si aneu en compte, no cal que, per una vegada, feu cas dels possibles advertiments dels vostres pares: “Nen/a, et cremaràs!”  El plàstic no es crema encara que estigui en contacte directe amb la flama. Sorprenent, no? El got de plàstic no crema perquè no s’escalfa prou com per arribar a la temperatura d’ignició: en ser una làmina prima condueix molt bé la calor que es absorbida per l’aigua de dins del got. 

Figura 1. L’aigua s’escalfa però el got de plàstic no es crema.
L’aigua és la substància amb més capacitat calorífica, que és la propietat que tenen els materials d’absorbir la calor (energia tèrmica). Necessita molta calor per a que la seva temperatura augmenti fins els 100 ºC, moment en el que començarà a bullir. Perquè bulli tota l’aigua ha de passar molta estona. Així que podem escalfar-la tranquil·lament sense que el got es cremi.
Cal tenir la precaució de que sempre hagi aigua en el lloc on actua la flama. Si separem la flama de la zona coberta per l’aigua, el plàstic es cremarà de seguida donat que l’aigua no absorbirà la calor de la flama.
S’obté el mateix resultat amb un got de paper (segur que a la taula hi ha algun familiar o amic, amb un passat excursionista, que sap fer-ne un amb paper de diari). En canvi, si es fa servir un got de polietilè expandit (aquests gots de color blanc de les màquines automàtiques de cafè) es cremarà tan bon punt com apliquem la flama: l’aire contingut en el polietilè condueix molt malament la calor i no arriba a l’aigua. Aquí sí que cal anar amb molt de compte.
Si reemplaceu l’aigua per una altra substància, com sal o sorra (capacitat calorífica inferior),  observareu com ara sí que el got de plàstic es crema.

Una cullera penja del nas
Una cullera es pot mantenir penjant sempre que el seu centre de masses (vegeu l’experiment següent) es trobi per sobre del lloc on té el suport: el nas. La cullera que feu servir per menjar-vos la sopa de galets és ideal, encara que també serveix la de les postres o una de cafè. Amb una mica de pràctica, també us podreu ficar la cullera travessada o recolzada sobre el nas (fig. 2).
Per evitar que la cullera rellisqui cal utilitzar una de neta i netejar també la suor del nas, ja que aquesta conté greix.
Es recomana fer l’experiència després de les postres, quan l’ambient és ja més distès. No sempre funciona a la primera: tot depèn de la forma de la cullera i del vostre nas. Així que practiqueu abans de presentar l’experiència.

Figura 2. Culleres i nassos.
El que dóna de si una escombra
I per acabar, abans d’encetar la tasca, sempre tan ben rebuda entre la família, de la neteja després de l’àpat nadalenc us proposem trobar el centre de masses d’una escombra. “Uf! Què cansat!”, pensarà algú de vosaltres. No. Això és molt fàcil, el difícil és escombrar i fer-ho bé!
Bé. Agafeu l’escombra (decidits, que els vostres pares pensin: “Quin/a nen/a més eixerit/da!”). Estireu els braços i col·loqueu-la horitzontalment sobre els vostres dits índexs (fig. 3). Tanqueu els ulls (procureu no adormir-vos, estem fent ciència) i aneu acostant lentament els dits. El punt de l’escombra just per sobre on els dits es toquin és el seu centre de masses. Com que el centre de masses d’un objecte té a veure amb com està repartida la massa, aquest punt no estarà al mig de l’escombra si no tocant al raspall. Haureu trobat fàcilment el centre de masses de l’escombra, on es manté en equilibri.
Us ajudarà això a fer la tasca d’escombriaire menys feixuga? No. Però mentre ajudeu a escombrar penseu que el centre de masses juga un paper fonamental en l’estabilitat d’edificis, vehicles, vaixells i, en general, de qualsevol estructura que es vulgui mantenir en equilibri. 


Bona ciència!
Figura 3. El centre de masses d’una escombra.

Manel Moreno, pare de 2on i 4art
Per saber més:
Estalella, J.: Ciencia recreativa, ed. Gustavo Gili, Barcelona (1918) 28-29 exp. 240
Garcia Molina R., Física para la sobremesa, Secundaria - Revista para Profesores, ed. SM,  nº 11  (2007) 22-23

dimarts, 21 de juny del 2011

EDITORIAL


Arriba la fi de curs i l’Enfila’t torna a ser aquí després d’aquest darrer trimestre, curt però intens.

Us proposem experiments refrescants, lectures per a grans i petits, música, sortides, consells, alhora que us recomanem prudència a l’ordinador i goig a la taula. Recordem amb vosaltres els Jocs Florals, us apropem l’experiència dels mainaders i mainaderes, la de les nostres companyes de la comissió de menjador …

Marxem de vacances satisfets de veure com l’Enfilat s’enfila!

Als qui ho fan possible, gràcies, a la resta, gent de l’Heura:

Bon estiu i fins el curs vinent!


EN PORTADA: Els nous càrrecs de mainaders i mainaderes



Hola famílies,
Sóc la Carme, Coordinadora del menjador, us haig d’explicar que des d’aquest trimestre, i amb el vist-i-plau de l’escola, hem incorporat un càrrec nou als nois i noies de 5è. i 6è. durant l’estona del migdia. Com diu el títol és el de mainaders i mainaderes de P-3, i aquest càrrec consisteix en col•laborar en les tasques que fa la monitora a l’hora de despertar els petits.

En aquest temps d’experiència he recollit unes quantes opinions dels voluntaris que ho fan, us les escric:

• Està bé fer de mainaders perquè aprenem molt cuidant els petits mentre ens ho passem bé.
• Aprenem a tenir paciència i a saber tractar-los.
• Ens agrada despertar els petits i ajudar la monitora perquè així ens sentim més grans.
• És un càrrec molt divertit perquè sempre m’ha agradat ajudar els petits.
• La Sara ens ajuda a saber fer bé el nostre càrrec.
• És una experiència agradable i així després em saluden al passadís.
• Alguns nens són molt dormilegues i costa llevar-los.
• Una nena es va llevar molt trista i em va demanar que no la deixés i que l’acompanyés tota l’estona com si fos la seva germana.
• És bo tenir aquesta experiència per si de grans ens volem dedicar a treballar amb petits.
• És un pal i prefereixo jugar a futbol al pati.
• Està bé i així recordem com quan érem petits.
• A vegades es lleven tan dormits que els hem d’acompanyar a tot arreu.

Aquestes són unes quantes frases però en podria dir més, la veritat és que penso que és un càrrec que no els hi és difícil de fer ja que també son padrins dels petits, el veure’ls tan responsables i col•laboradors et fa pensar que realment s’estan fent grans i que la bona feina feta a casa i a l’escola queda demostrada.

Carme Sebastià
Coordinadora de Menjador

FEM FAMÍLIA: Alguns suggeriments per acompanyar als nostres fills...


1.      No em donis tot el que et demani. De vegades, només vull posar-te a prova fins a on pots arribar.
2.      Si en lloc de manar-me que faci alguna cosa, m’ho suggereixes, ho faré més ràpid.
3.      No canviïs constantment d’idea respecte al que vols que faci. Decideix d’una vegada i no canviïs d’opinió.
4.      Compleix les teves promeses tant si són bones com si són dolentes: Si em promets una recompensa, dóna-me-la  sens  falta. Si promets un càstig, també.
5.      No em comparis amb una altra persona. S i em fas passar per millor o més intel·ligent, allò farà mal a algú. Si em fas passar per pitjor, llavors és a mi a qui faràs mal.
6.      Deixa que faci pel meu compte tot el que jo pugui. Així vaig aprenent. Si tu m’ho fas tot, mai podré fer res pel meu compte.
7.      No en corregeixis davant d’altres. Espera que no hi hagi ningú al voltant per a dir-me com puc millorar.
8.      No em cridis. Això em fa cridar a mi i no vull convertir-me en una persona cridanera.
9.      No diguis mentides davant meu, ni em demanis que menteixi per ajudar-te. Això rebaixa el concepte que tinc de tu i la meva pròpia estimació, encara que suposi que t’estic fent un favor.
10.   No em facis massa cas quan et dic que em fa mal la panxa: fingir estar malalt pot ser una manera còmode de lliurar-me de fer les coses que no vull fer o d’evitar anar a un lloc.
11.   Quan t’equivoquis en alguna cosa, reconeix-ho. No faré malbé la meva opinió de tu i després serà més fàcil per a mi, reconèixer quan jo m´he equivocat.   
12.   Tracta’m com tractes als teus amics. El fet de ser parents no vol dir que no puguem tractar-nos amb respecte.
Enviat per Oriol Diaz Cusí (Pare Quim P4)