El Francesc, avi de la Joana i la Martina, pel que fa al text; l'Anna, àvia del Samuel, pel que fa a la il.lustració: avís de nens de l'escola Heura que s'enfilen i de quina manera!
Ell era un noi normal
Amb estudis i treball
I estava independitzat;
Com un més, al capdavall.
No volia complicacions,
Ni tampoc volia problemes,
Per això poques vegades
Se li veia anar amb dones.
Però no penseu malament
No li agradaven les plomes
Era que en ser independent
Pensava que de moment
Estava bé sense dones
Mes amic dels animals,
Com sempre n’havia estat,
Va decidir-se a comprar
Un gos o qui sap si un gat.
Un dia que tenia festa
Tot content i espavilat
Es va adreçar a una tenda
On venien animals.
Allí hi havia de tot:
Gossos, gats, peixos, ocells,
Lloros de variats colors,
Conills, tortugues i serps,
Que li van colpir el cor.
Oblidant els gats i els gossos,
I la resta d’animals,
Es va corprendre d’un ofidi,
D’ulls preciosos i pell suau.
Va pagar el que li costava
La va ficar dins una bossa
I a casa la va portar,
Desitjant veure la serp
Per poder-la acariciar.
A partir d’aquell moment
Corprès d’ella com estava
Va viure sempre pendent,
Tot ben dormit la somiava.
La serp anava creixent
Tant, que veure-la espantava
Però no pas al seu amo
Que amorosit d’ella estava
Mentre estava al treball
Tan sols en la serp pensava
Desitjant tornar aviat
Per poder amanyagar-la
I la serp no feia res més
Que menjar i fer-se gran
I treure la seva llengua
Per llepar-lo de tant en tant
La gent i la família
Van començar a sospitar
Doncs el noi empitjorava
Dia a dia el seu semblant
Quan deixava el seu treball,
Ni tan sols s’acomiadava
Sortia sempre corrent,
Com malalt de bogeria.
I va arribar a ser tant
La ja quasi malaltia
Que li parlava a la serp
Pensant que ella l’entenia.
Però un dia en que enroscada
Al seu cos la serp estava,
L’animal, presa d’amor i bogeria
Li agafà el coll com una dama.
Va arribar a un punt la passió
Que ambdós es demostraven
Que ell va ser a la fi ben mort
Mentre la serp el llepava
Quan per fi el van trobar
També la serp morta estava
I ell la seguia mirant
Amb un somriure a la cara.
Moralitat:
L’amor, com tot en la vida,
S’ha de prendre en mesura
I assaborir-lo lentament
Perquè si no ho fas amb cura
Pot estrènyer-te com la serp.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada