dimarts, 21 de juny del 2011

EDITORIAL


Arriba la fi de curs i l’Enfila’t torna a ser aquí després d’aquest darrer trimestre, curt però intens.

Us proposem experiments refrescants, lectures per a grans i petits, música, sortides, consells, alhora que us recomanem prudència a l’ordinador i goig a la taula. Recordem amb vosaltres els Jocs Florals, us apropem l’experiència dels mainaders i mainaderes, la de les nostres companyes de la comissió de menjador …

Marxem de vacances satisfets de veure com l’Enfilat s’enfila!

Als qui ho fan possible, gràcies, a la resta, gent de l’Heura:

Bon estiu i fins el curs vinent!


EN PORTADA: Els nous càrrecs de mainaders i mainaderes



Hola famílies,
Sóc la Carme, Coordinadora del menjador, us haig d’explicar que des d’aquest trimestre, i amb el vist-i-plau de l’escola, hem incorporat un càrrec nou als nois i noies de 5è. i 6è. durant l’estona del migdia. Com diu el títol és el de mainaders i mainaderes de P-3, i aquest càrrec consisteix en col•laborar en les tasques que fa la monitora a l’hora de despertar els petits.

En aquest temps d’experiència he recollit unes quantes opinions dels voluntaris que ho fan, us les escric:

• Està bé fer de mainaders perquè aprenem molt cuidant els petits mentre ens ho passem bé.
• Aprenem a tenir paciència i a saber tractar-los.
• Ens agrada despertar els petits i ajudar la monitora perquè així ens sentim més grans.
• És un càrrec molt divertit perquè sempre m’ha agradat ajudar els petits.
• La Sara ens ajuda a saber fer bé el nostre càrrec.
• És una experiència agradable i així després em saluden al passadís.
• Alguns nens són molt dormilegues i costa llevar-los.
• Una nena es va llevar molt trista i em va demanar que no la deixés i que l’acompanyés tota l’estona com si fos la seva germana.
• És bo tenir aquesta experiència per si de grans ens volem dedicar a treballar amb petits.
• És un pal i prefereixo jugar a futbol al pati.
• Està bé i així recordem com quan érem petits.
• A vegades es lleven tan dormits que els hem d’acompanyar a tot arreu.

Aquestes són unes quantes frases però en podria dir més, la veritat és que penso que és un càrrec que no els hi és difícil de fer ja que també son padrins dels petits, el veure’ls tan responsables i col•laboradors et fa pensar que realment s’estan fent grans i que la bona feina feta a casa i a l’escola queda demostrada.

Carme Sebastià
Coordinadora de Menjador

FEM FAMÍLIA: Alguns suggeriments per acompanyar als nostres fills...


1.      No em donis tot el que et demani. De vegades, només vull posar-te a prova fins a on pots arribar.
2.      Si en lloc de manar-me que faci alguna cosa, m’ho suggereixes, ho faré més ràpid.
3.      No canviïs constantment d’idea respecte al que vols que faci. Decideix d’una vegada i no canviïs d’opinió.
4.      Compleix les teves promeses tant si són bones com si són dolentes: Si em promets una recompensa, dóna-me-la  sens  falta. Si promets un càstig, també.
5.      No em comparis amb una altra persona. S i em fas passar per millor o més intel·ligent, allò farà mal a algú. Si em fas passar per pitjor, llavors és a mi a qui faràs mal.
6.      Deixa que faci pel meu compte tot el que jo pugui. Així vaig aprenent. Si tu m’ho fas tot, mai podré fer res pel meu compte.
7.      No en corregeixis davant d’altres. Espera que no hi hagi ningú al voltant per a dir-me com puc millorar.
8.      No em cridis. Això em fa cridar a mi i no vull convertir-me en una persona cridanera.
9.      No diguis mentides davant meu, ni em demanis que menteixi per ajudar-te. Això rebaixa el concepte que tinc de tu i la meva pròpia estimació, encara que suposi que t’estic fent un favor.
10.   No em facis massa cas quan et dic que em fa mal la panxa: fingir estar malalt pot ser una manera còmode de lliurar-me de fer les coses que no vull fer o d’evitar anar a un lloc.
11.   Quan t’equivoquis en alguna cosa, reconeix-ho. No faré malbé la meva opinió de tu i després serà més fàcil per a mi, reconèixer quan jo m´he equivocat.   
12.   Tracta’m com tractes als teus amics. El fet de ser parents no vol dir que no puguem tractar-nos amb respecte.
Enviat per Oriol Diaz Cusí (Pare Quim P4)

GENT DE L'HEURA: Entrem al menjador de la mà de la seva comissió

Montse Bernabeu
Mare de la Iara (P5) i el Nil

Com sabeu, els pares podem també fer escola tot participant directament en la gestió d’algunes àrees mitjançant les diverses comissions creades a l’efecte. La del menjador n’és una i aquí us en fem cinc cèntims:

Com és que vas decidir apuntar-te a una de les comissions de l’escola?

Jo volia participar d’alguna manera en la tasca de l’escola; jo hi treballo, en escoles, i per això sé que la participació de les famílies és molt important

I per què, la comissió del menjador?

En primer lloc, perquè vaig veure que hi havia poca gent, però principalment perquè així podria de pas veure com es treballa amb els nens el temps del migdia: com és el menjar però també com l’ofereixen als nens, com és el tracte dels monitors amb ells.
M’interessa el tema. Jo treballo en escoles bressol, i el temps del migdia i el tema del menjar són importants.

I finalment, penso que s’ha de fer, s’ha de tenir una mica de control. És un servei que contractem les famílies i per aquesta raó l’hem de supervisar i esperar que funcioni i que sigui allò que diuen que ofereixen.

En què consisteix, la tasca d’aquesta comissió?

En fer visites a l’estona del migdia i així veure com estan els menús, el menjar, com s’ofereix el menjar als nens, com són les relacions entre monitors i nens.

Les visites són sorpresa i s’hi poden fer quantes es vulguin. Tampoc cal ser de la comissió per anar-hi i això trobo que també és important

La informació es transmet a la Junta de l’AMPA, es comenta també a les reunions mensuals, i entre tots es mira d’explicar com és el menjador, posar-ho en comú, arribar a acords  sobre el què volem i finalment, fer-ho arribar a la Carme, com a coordinadora del menjador i representant de 7iTria.

També hi ha la possibilitat de participar en les reunions que periòdicament manté 7iTria amb l’Escola i l’AMPA

Sents que la teva col.laboració ha estat útil?

Algunes coses s’han canviat (el tema del silenci durant l’estona del menjador -dinar és un acte social, estem distesos, relaxats, parlem ...-, l’informar les famílies dels canvis en el menú, no donar panga). Són petits canvis però és important perquè s’han fet. Les coses que han anat sortint s’han pogut tractar i arribar a acords.

També hi ha allò de no repetir de segon (però sí del primer) perquè diuen que seria un excés de proteïnes. No s’ha arreglat però hi estem a sobre i ells ho saben.

Què afegiries a la teva labor?

He pogut fer poca feina (La Montse ha estat mare del Nil fa poc menys d’un mes), concretament, dues visites i fins l’hora que arribaven els grans al menjador. Però penso que caldrien més famílies implicades en aquest tema i entrar més sovint al migdia. La gent no pot perquè l’horari és complicat però s’hauria de buscar.

La diversitat d’impressions, les diferents opinions, és important comentar-les. És important que hi hagi molta gent i anar-hi més sovint

T’ha suposat molta feina?

Res, cap problema. Gens feixuga. I les persones (els monitors, l’escola, la Carme) totes, molt bona gent.

Alguna cosa pendent?

Què fan els nens en l’estona després de dinar. Sí, sabem que juguen i això està bé, però en començar el curs es va presentar un dossier amb unes activitats que 7iTria tenia previst fer. La seva compatibilitat amb la tasca de l’escola. Com treballen, per exemple, el tema de la resolució de conflictes.

I el quadern del menjador i la seva difusió.

He pogut fer poca cosa però es pot fer molt més.

Ja ho veieu: “se’n pot fer molt més”. Menjador, extra-escolars, casal d’estiu, ... ¡la revista! ... Animeu-se i col·laboreu!


FEM MEMÒRIA: Els Jocs Florals



Jocs Florals 2011.

Fins al mateix dissabte dia 30 d’abril, els pares i mares de la classe de Segon (les Serps), els mestres i els nens i nenes, vam patir i molt, tot mirant el cel. Havíem passat les darreres setmanes de preparatius amb il.lusió i desitjàvem una jornada ben lluïda! I vet aquí que sí, que la pluja ens va concedir finalment una petita treva i la jornada va resultar l’esplèndida festa de les lletres que esperàvem ...


A tots: moltes gràcies per participar de la Festa!!

Llibres llegits al Racó de Contes:

“Ningú no és perfecte”. Autor Carmina del Río. Ed Miquel A Salvatella.
“Els monstres monstruosos”. Text Enric Larreula, il.lustracions Joan Antoni Poch. Ed La Galera.
“La Clara i les cireres”. Text Joaquim Saura, il.lustracions Conxita Rodríguez Isart. Ed La Galera.
“El Pez Arco Iris”. Autor Marcus Pfister. Ed Beascoa.
“El Gato con botas”. Charles Perrault. Adaptació Javier Bernardino i Javier Olariaga. Cuentos Kamishibai Siete Leguas Ediciones
“Cartes de l’esquirol, de la formiga … “ Text Toon Tellegen, il.lustracions Axel Scheffler. Ed Destino
“La Festa Major de la Bruixa Avorrida a Pinyana (Pallars)”, “La Pitxurraiel Pitxurri”. Autora Roser Capdevila.

AND THE WINNER IS...

CI     
1er premi                    
Títol : EL LLAPIS MÀGIC
Pseudònim : Popo
Autor: Roger Urgell (1r)
                                             
2on premi                   
Títol : EL GAT, EL RATOLÍ I LA BRUIXA
Pseudònim :  Escallot
Autor: Julia Fernández
                                             
3er premi                         
Títol : EL GRILLET
Pseudònim :  Pinotxo
Autor: Bernat Ortega (1r)
                                             
Accésit (4rt)               
Títol : L’ORDINADOR MÀGIC
Pseudònim :  Sara Gómez
Autor: Saray Giménez (AHdVdH)


CM   
1er premi                 
Títol : LA LLUM SOLAR
Pseudònim : Thierry
Autor: Xavier Vargas (4t)
                                             
2on premi                   
Títol : QUI SÓC
Pseudònim : Molí
Autor: Pere Pibernat (4t)
                                             
3er   premi                           
Títol : MONSTRES
Pseudònim : Lloro
Autor: Mireia Molins (3r)
                                             
Accésit (4rt)               
Títol : EL PALAU MUSICAL
Pseudònim : Lulú
Autor: Pau Alvéniz (AHdVdH)


CS    
1er premi                   
Títol : PETIT O GRAN
Pseudònim : Júnior
Autor: Oriol Fernández (5è)
                                             
2on premi                   
Títol : LA SOLEDAT
Pseudònim : Apostoflant
Autor: Joel Moreno  (6è)
                                             
3er      premi                            
Títol : ELS PRATS
Pseudònim : Superwoman
Autor: Luisa Ródenas (6è)
                                             
Accésit (4rt)               
Títol : EL MEU VIOLÍ
Pseudònim : 0070
Autor: Marc Paradero (AHdVdH)
                                             

ESO  
1er premi                 
Títol : LA PRIMAVERA
Pseudònim : 4 estaciones
 Autor: Maricruz Romero  (AHdVdH)


(AHdVdH): Aula hospitalària de la Vall d’Hebron

UN CONTE: per a entendre una mica millor la diversitat sentimental

En Simó, el protagonista d’aquesta història, és un talp, però no és un talp com els altres. És un talp diferent. No li agraden els jocs dels seus amics, ni els seus concursos per veure qui llança la pilota més lluny o qui fa més gols. A ell li agraden les coses de les seves germanes: les seves colònies, els seus penjolls, els seus jocs.

“¿La homosexualitat afecta també a la infància? ¿Poden els nens ser homosexuals? ¿Fins i tot els més petits, per exemple, els nens de 5 anys?

Són aquestes preguntes que els adults no acostumem a fer-nos, fent invisible així una realitat que coexisteix en el nostre entorn.

El passat mes d’abril va sortir a la venda “Simó, el talp” (Edicions Bellaterra), escrit per Carmen de Manuel i il·lustrat per Laura Reixach. Es tracta d’un conte creat amb vocació d’eina per a facilitar als adults –pares, mares, mestres- el poder tractar obertament amb els nens, i sense ferir sensibilitats, un tema tan delicat com aquest, el de la homosexualitat infantil, amb tota naturalitat. El seu objectiu és fomentar la tolerància davant la diversitat sexual per la qual cosa no sols va dirigit a nens que ja donin mostres d’aquesta tendència sinó també perquè tots els altres desenvolupin capacitats de respecte per tot allò que és diferent. Sols un procés de canvi en les nostres creences i actituds obre una porta a l’esperança d’aconseguir una societat més justa i solidària”  Carmen de Manuel

Carmen de Manuel és psicòloga clínica de la “Unidad de Salud Mental Infanto-Juvenil de Cádiz”, terapeuta de Família i professora de diversos cursos, màsters universitaris i seminaris. És autora també del conte “Yo también estuve aquí” editat per la “Consejería de Salud de la Junta de Andalucía”, adreçat a nens i nenes víctimes de maltractaments que han de declarar als jutjats.

Laura Reixach és nascuda a Girona, llicenciada en Ciències de la Informació i Psicologia, pintora i il.lustradora. Ha publicat diversos àlbums i.lustrats -d’alguns dels quals també n’és autora del text-, realitzat il.lustracions per a llibres de lectura, premsa, postals, cartells i fet diferents exposicions de pintura, de manera individual i col.lectiva. Ha estat seleccionada a la quarta Biennal de Girona (2006) i al 29è Premi de Pintura Vila de Cambrils (2009).


Per a més informació i/o bibliografia sobre el tema:




EL RACÓ DE LA CIÈNCIA: Experiments refrescants

Ara que s'acosten les vacances us proposem tres experiències* que podeu realitzar a la platja o a la muntanya, amb els pares i els amics. Només us caldrà: un parell d'ampolles de plàstic d'aigua o de gasosa buides (grans o petites, tant és), una pilota de ping-pong i un ganivet o punxó per foradar una ampolla. Gaudiu de l'estiu tot aprofitant l'esperit científic que tots tenim. Us ho passareu molt bé i coneixereu, una mica més, el món que ens envolta. A més, donareu un ús científic a materials de rebuig.
Com evitar que una ampolla plena foradada perdi líquid
Feu un forat petit en l'ampolla més o menys a la meitat de la seva altura (una manera fàcil: escalfeu la punta del ganivet i pressioneu el plàstic de l’ampolla). Tapeu el foradet amb el dit i ompliu completament l'ampolla d'aigua (de l'aixeta, de mar o de riu). A continuació, tapeu-la amb el seu tap. Si traieu el dit del forat observareu... que no surt aigua! En canvi, si traieu el tap veureu com l'aigua s'escapa pel forat (fig. 1).
Màgia? No, física. La pressió de l'aigua que hi ha per sobre del forat (s'anomena pressió hidrostàtica) és menor que la pressió de l’aire  de l'exterior del forat (pressió atmosfèrica). Així, l'aigua no pot sortir. Quan traiem el tap, la pressió de l'aire actua a la part superior i s'afegeix a la pressió de l'aigua. Ara guanya l'aigua i surt per forat.


Com acostar dues ampolles buides sense tocar-les
Col·loqueu ara dues ampolles buides estirades en una taula o lloc pla de manera que estiguin paral·leles i separades uns quants centímetres una de l’altra (fig. 2). Si bufeu suaument entre les dues, què passarà? Intuïtivament, un esperaria que es separessin. Ben al contrari: observareu com s’aproximen fins ajuntar-se!




Una de les explicacions que s’acostuma a donar té a veure amb que l’aire que heu bufat entre les ampolles es mou a una certa velocitat. En aquesta regió, la pressió és menor que on l’aire està en repòs (al voltant de les ampolles). La diferència de pressió entre les regions interior i exterior a les dues ampolles és la responsable de que aquestes s’acostin. Això s’anomena efecte Venturi i explica també per què hem d’estar separats de la via quan circula un metro o un tren. Ens sentim atrets. Atenció, doncs.

Com taponar una ampolla amb una pilota
Una manera senzilla de taponar una ampolla cap per avall plena d’aigua és col·locar una pilota de ping-pong (poc pesant). La pilota s’aguanta sense caure i l’aigua no vessa: la diferència de pressió entre l’aigua i l’aire ho impedeix (fig. 3).





Es una variant de l’experiència del got ple d’aigua cap per avall taponat per una cartolina (recordeu l’Enfila’t de la primavera de 2008).
Manel Moreno, pare de 1er i 3er

(*) El professor Rafael Garcia, de la Universitat de Múrcia, proposa 30 experiències, com aquestes, que es poden fer amb una (bé, unes quantes) ampolla de gasosa.

dilluns, 20 de juny del 2011

Xerrada: L'ÚS SEGUR D'INTERNET

El passat dia 1 de juny, els pares vam tenir ocasió d’assistir a la mateixa xerrada que dies abans s’havia fet als alumnes de 5è i 6è, sobre alguns dels riscos que hi ha en la navegació per internet, donada per mossos d’esquadra de la unitat especialitzada.  Riscos (d’esdevenir víctimes o també autors, sense ser-ne conscients) als quals els nostres fills, cada vegada a una edat més tendre, són especialment vulnerables. En aquest darrer any l’increment d’usuaris entre 8 i 12 anys ha estat del 60%!

Internet és una bona eina, amb molt avantatges, sí, però cal fer-ne un ús tot coneixent alhora els seus INCONVENIENTS, com són:

1.-La proliferació de virus, que arriben mitjançant les llistes de contactes

*) Què podem fer: proveir-se d’un bon anti-virus (que no estigui caducat!), minimitzar el número de contactes (és preferible poca quantitat i de bona qualitat), controlar el seu número i tenir-los tots identificats

2.-La consolidació de “conductes nocives” que un ús excessiu pot comportar com són: problemes de socialització (aïllament), addicció, sedentarisme.

*) Per tal de limitar aquests efectes, una bona pràctica és la de marcar els temps, fixar-se uns límits; i quan més aviat millor, per tal d’evitar problemes en el futur

3.-L’existència d’estafes

*) No facilitar mai números de telèfon per tal d’evitar ensurts econòmics

4.-La facilitat d’accés a continguts inadequats. 

Hi ha continguts no il.legals però sí nocius (pornografia entre adults, consum de drogues, promoció d’anorèxia/bulimia, violència, videojocs addictius) però també n’hi ha d’il.legals (les amenaces i difamacions, els que vulneren la propietat intel.lectual amb un afany lucratiu, el material pornogràfic infantil)

*) Existeix el que se’n diu “control parental”: filtres per rebutjar continguts determinats o bé, a l’inrevés, per sel.leccionar-los; ajuden però no són segurs el 100%

5.-El perill dels pederastes. 

Molt de compte: els pederastes tenen molta paciència per tal d’aconseguir allò que volen dels nens, de guanyar-se la seva confiança, de seduir-los, i el resultat són situacions molt angoixants.


QUÈ HEM DE FER (recomanacions de caràcter general):

·         NO DONAR MAI CAP DADA PERSONAL PER INTERNET (ni adreces de correu electrònic, ni números de telèfons, ni contrasenyes –posar-ne de diferents per a cada servei-: qualsevol dada pot ser aprofitada per trobar la persona)

·         NO PENJAR FOTOGRAFIES: en penjar a la xarxa qualsevol document es perd automàticament el seu control. Els pares podem demanar la retirada (i denunciar en cas d’oposició) de les fotografies dels fills si aquests són menors de 14 anys

·         DESCONFIAR SEMPRE que no hi hagi una coneixença personal. D’altrabanda no sabrem mai fins on pot arribar l’engany

·         CONFIAR SEMPRE EN ELS PARES, ningú com ells per ajudar els nens

·         Minimitzar riscos amb la WEBCAM: controlar el què es fa davant la càmera, tapar-la quan no es fa servir.

·         POSAR L’ORDINADOR EN UN ESPAI COMPARTIT, així sempre es podrà supervisar la navegació alhora que també es limiten les accions (no és la mateixa llibertat en aquest context que la que poden trobar els nens en trobar-se en un lloc de més intimitat)

·         FER CONSCIENTS ELS NENS D’AQUESTS RISCOS

·         ENSENYAR ELS NENS A BUSCAR LA INFORMACIÓ ESCAIENT  I A DESCARTAR LA NOCIVA

·         DEIXAR-NOS ENSENYAR PELS FILLS per tal d’aprendre quina pràctica en fan, ells (en cas de dubte un bon recurs és buscar al Google el seu nom per tal de conèixer que hi ha a internet sobre ells)

·         DENUNCIAR, SEMPRE, QUALSEVOL FET DELICTIU per tal de col·laborar en l’eradicació del delicte i evitar així l’existència de víctimes en el futur

Per a més informació disposem de les següents adreces:

http://www.gencat.cat/mossos/serveis/consells/InternetSegura/index.html


Xerrada: MENJAR DE TOT ÉS DIVERTIT

Els qui dimarts dia 7 de juny vàrem assistir a aquesta xerrada (tots uns valents perquè la pluja era considerable, començant per la mateixa Ada Parellada  -restauradora de professió i “experta” autodidacta en educació de l’alimentació de vocació-) esperàvem escoltar una exposició més sobre la importància nutricional de menjar de tot i per descomptat, la revelació d’alguna fórmula màgica per tal de fer això possible amb els nostres fills.

Però vet aquí que el que vàrem descobrir és la necessitat d’educar uns hàbits en l’alimentació perquè sí, el que abans s’aprenia de manera inconscient a casa (“els aromes i els sabors”) , ara s’ha d’aprendre. És una conseqüència més dels nous temps i de la vida moderna: aquesta cadena de transmissió generacional fins ara natural, s’ha trencat.

Molts ens vàrem sentir identificats amb aquest retrat: parella jove, amb mainada, que en el passat tenia altres hàbits (“a casa es menjava de tot”), i que actualment treballa fora de casa tot el dia on s’arriba al vespre, cansats, i a la taula –moment familiar per excel.lència- s’evita el conflicte amb una sol.lució a gust de tothom, el menú infantil, el qual no requereix tampoc d’una especial habilitat. Els pares estan tranquils, perquè l’escola complementa l’educació correcta dels fills.

La preocupació per alimentar els fills, als pares ens ocupa majorment fins a la seva adolescència. Fins aquest moment ens angoixa que puguin emmalaltir, no créixer, ... morir, en definitiva (quan en aquesta societat nostra els problemes derivats de l’alimentació són més per excés que no per defecte). Després, a partir aproximadament  dels deu anys, desapareix aquest temor alhora que els fills esdevenen autònoms: és aleshores quan es manifesten les mancances per l’absència d’hàbits alimentaris.

Els humans estem programats per a gaudir d’una esperança de vida d’uns 30 anys (el que l’Ada anomena “la garantia”). Fins aleshores, en la majoria dels casos, la natura es regula per sí mateixa. És després que necessitem aliments que portin els nutrients reguladors per ajudar a que l’organisme funcioni correctament i som nosaltres com a pares els qui tenim la responsabilitat de donar-los als nostres fills des de petits perquè tot funcioni quan siguin grans. Per això no sols se’ls ha de donar allò que els agrada: hem d’educar-los perquè adquireixin hàbits saludables.

Aquesta és la fórmula que ens proposa l’Ada Parellada:

1) Temps

Pràcticament tot el que abasta la primària, perquè es tracta d’un procés llarg que comença amb el rebuig a l’aliment desconegut (és la “neofòbia”, una por instintiva d’origen ancestral), segueix amb el tast, continua amb l’acceptació, després ens agrada, fins que s’arriba a l’èxit: l’enyor d’aquell aliment

Per a vèncer la por, la única recepta és la confiança, la del nen en veure els adults propers que li proporcionen seguretat, que mengen aquell aliment nou. El gust, però, és quelcom que s’ha d’educar: els nens arriben a aquest món amb la percepció d’un sol sabor (el dolç de la llet materna), la resta els han d’anar aprenent i això no és fàcil perquè els nens tenen les papil·les gustatives més sensibles i amplifiquen els matisos. Perquè agradi un aliment s’ha de tastar un mínim de 10 vegades: és l’habituació. S’ha d’insistir (no defalliu!): si els nens rebutgen un aliment, no el retireu.

2) Constància

L’educació en el menjar és a la taula i en el menú de cada dia:

-        parar una taula on no hi falti de res i on tot faci goig,
-        menjar plegats el que hem cuinat (cuinar és important però menjar plegats ho és més, diu l’Ada),
-        posar els plats buits –per evitar angoixes- per tal d’omplir-los a demanda (però sempre amb alguna cosa del plat preparat, ni que sigui poc!),
-        esperar els altres comensals per a començar amb el segon plat o amb les postres després
-        que el primer plat sigui el difícil (del que ja sabeu que una mica, ni que sigui simbòlica haureu de posar)
-        que els plats apetitosos (el segon i les postres) no compensin l’escassetat del primer: poseu-ne en la mateixa proporció, si és petita en el primer, petita serà per als plats següents... sempre es pot donar un got de llet abans d’anar a dormir –sense cap extra- que perquè un dia es passi gana no passa res.

També és interessant engrescar-los a la cuina tot aprofitant que els agrada, fins almenys els 10 anys, gaudir de la companyia dels adults. Viure els processos d’elaboració dels plats ajudarà a la familiarització amb els aliments.

3) Bon rotllo

Evitar els retrets. Educar no és malcriar, és fermesa; i menjar no són sols nutrients, també són emocions.

Enfadar-se perquè un nen no vol menjar cert aliment, consolidarà el seu rebuig. L’alegria al voltant de la taula no és cap garantia d’èxit però almenys la relació amb l’aliment serà molt més positiva.

En definitiva, no hem d’oblidar que menjar és un plaer …

Per a més informació: l’Ada Parellada és autora de diferents receptaris però si el que cerqueu és més informació sobre la seva filosofia podreu copsar-la de primera mà al seu bloc:

http://blogs.cuina.cat/semproniana/

O bé fer-ne directament un tast en algun dels seus restaurants ...

http://www.semproniana.net/