El passat dia 1 de juny, els pares vam tenir ocasió d’assistir a la mateixa xerrada que dies abans s’havia fet als alumnes de 5è i 6è, sobre alguns dels riscos que hi ha en la navegació per internet, donada per mossos d’esquadra de la unitat especialitzada. Riscos (d’esdevenir víctimes o també autors, sense ser-ne conscients) als quals els nostres fills, cada vegada a una edat més tendre, són especialment vulnerables. En aquest darrer any l’increment d’usuaris entre 8 i 12 anys ha estat del 60%!
Internet és una bona eina, amb molt avantatges, sí, però cal fer-ne un ús tot coneixent alhora els seus INCONVENIENTS, com són:
1.-La proliferació de virus, que arriben mitjançant les llistes de contactes
*) Què podem fer: proveir-se d’un bon anti-virus (que no estigui caducat!), minimitzar el número de contactes (és preferible poca quantitat i de bona qualitat), controlar el seu número i tenir-los tots identificats
2.-La consolidació de “conductes nocives” que un ús excessiu pot comportar com són: problemes de socialització (aïllament), addicció, sedentarisme.
*) Per tal de limitar aquests efectes, una bona pràctica és la de marcar els temps, fixar-se uns límits; i quan més aviat millor, per tal d’evitar problemes en el futur
3.-L’existència d’estafes
*) No facilitar mai números de telèfon per tal d’evitar ensurts econòmics
4.-La facilitat d’accés a continguts inadequats.
Hi ha continguts no il.legals però sí nocius (pornografia entre adults, consum de drogues, promoció d’anorèxia/bulimia, violència, videojocs addictius) però també n’hi ha d’il.legals (les amenaces i difamacions, els que vulneren la propietat intel.lectual amb un afany lucratiu, el material pornogràfic infantil)
*) Existeix el que se’n diu “control parental”: filtres per rebutjar continguts determinats o bé, a l’inrevés, per sel.leccionar-los; ajuden però no són segurs el 100%
5.-El perill dels pederastes.
Molt de compte: els pederastes tenen molta paciència per tal d’aconseguir allò que volen dels nens, de guanyar-se la seva confiança, de seduir-los, i el resultat són situacions molt angoixants.
QUÈ HEM DE FER (recomanacions de caràcter general):
· NO DONAR MAI CAP DADA PERSONAL PER INTERNET (ni adreces de correu electrònic, ni números de telèfons, ni contrasenyes –posar-ne de diferents per a cada servei-: qualsevol dada pot ser aprofitada per trobar la persona)
· NO PENJAR FOTOGRAFIES: en penjar a la xarxa qualsevol document es perd automàticament el seu control. Els pares podem demanar la retirada (i denunciar en cas d’oposició) de les fotografies dels fills si aquests són menors de 14 anys
· DESCONFIAR SEMPRE que no hi hagi una coneixença personal. D’altrabanda no sabrem mai fins on pot arribar l’engany
· CONFIAR SEMPRE EN ELS PARES, ningú com ells per ajudar els nens
· Minimitzar riscos amb la WEBCAM: controlar el què es fa davant la càmera, tapar-la quan no es fa servir.
· POSAR L’ORDINADOR EN UN ESPAI COMPARTIT, així sempre es podrà supervisar la navegació alhora que també es limiten les accions (no és la mateixa llibertat en aquest context que la que poden trobar els nens en trobar-se en un lloc de més intimitat)
· FER CONSCIENTS ELS NENS D’AQUESTS RISCOS
· ENSENYAR ELS NENS A BUSCAR LA INFORMACIÓ ESCAIENT I A DESCARTAR LA NOCIVA
· DEIXAR-NOS ENSENYAR PELS FILLS per tal d’aprendre quina pràctica en fan, ells (en cas de dubte un bon recurs és buscar al Google el seu nom per tal de conèixer que hi ha a internet sobre ells)
· DENUNCIAR, SEMPRE, QUALSEVOL FET DELICTIU per tal de col·laborar en l’eradicació del delicte i evitar així l’existència de víctimes en el futur
Per a més informació disposem de les següents adreces:
http://www.gencat.cat/mossos/serveis/consells/InternetSegura/index.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada