Xerrada: MENJAR DE TOT ÉS DIVERTIT

Els qui dimarts dia 7 de juny vàrem assistir a aquesta xerrada (tots uns valents perquè la pluja era considerable, començant per la mateixa Ada Parellada  -restauradora de professió i “experta” autodidacta en educació de l’alimentació de vocació-) esperàvem escoltar una exposició més sobre la importància nutricional de menjar de tot i per descomptat, la revelació d’alguna fórmula màgica per tal de fer això possible amb els nostres fills.

Però vet aquí que el que vàrem descobrir és la necessitat d’educar uns hàbits en l’alimentació perquè sí, el que abans s’aprenia de manera inconscient a casa (“els aromes i els sabors”) , ara s’ha d’aprendre. És una conseqüència més dels nous temps i de la vida moderna: aquesta cadena de transmissió generacional fins ara natural, s’ha trencat.

Molts ens vàrem sentir identificats amb aquest retrat: parella jove, amb mainada, que en el passat tenia altres hàbits (“a casa es menjava de tot”), i que actualment treballa fora de casa tot el dia on s’arriba al vespre, cansats, i a la taula –moment familiar per excel.lència- s’evita el conflicte amb una sol.lució a gust de tothom, el menú infantil, el qual no requereix tampoc d’una especial habilitat. Els pares estan tranquils, perquè l’escola complementa l’educació correcta dels fills.

La preocupació per alimentar els fills, als pares ens ocupa majorment fins a la seva adolescència. Fins aquest moment ens angoixa que puguin emmalaltir, no créixer, ... morir, en definitiva (quan en aquesta societat nostra els problemes derivats de l’alimentació són més per excés que no per defecte). Després, a partir aproximadament  dels deu anys, desapareix aquest temor alhora que els fills esdevenen autònoms: és aleshores quan es manifesten les mancances per l’absència d’hàbits alimentaris.

Els humans estem programats per a gaudir d’una esperança de vida d’uns 30 anys (el que l’Ada anomena “la garantia”). Fins aleshores, en la majoria dels casos, la natura es regula per sí mateixa. És després que necessitem aliments que portin els nutrients reguladors per ajudar a que l’organisme funcioni correctament i som nosaltres com a pares els qui tenim la responsabilitat de donar-los als nostres fills des de petits perquè tot funcioni quan siguin grans. Per això no sols se’ls ha de donar allò que els agrada: hem d’educar-los perquè adquireixin hàbits saludables.

Aquesta és la fórmula que ens proposa l’Ada Parellada:

1) Temps

Pràcticament tot el que abasta la primària, perquè es tracta d’un procés llarg que comença amb el rebuig a l’aliment desconegut (és la “neofòbia”, una por instintiva d’origen ancestral), segueix amb el tast, continua amb l’acceptació, després ens agrada, fins que s’arriba a l’èxit: l’enyor d’aquell aliment

Per a vèncer la por, la única recepta és la confiança, la del nen en veure els adults propers que li proporcionen seguretat, que mengen aquell aliment nou. El gust, però, és quelcom que s’ha d’educar: els nens arriben a aquest món amb la percepció d’un sol sabor (el dolç de la llet materna), la resta els han d’anar aprenent i això no és fàcil perquè els nens tenen les papil·les gustatives més sensibles i amplifiquen els matisos. Perquè agradi un aliment s’ha de tastar un mínim de 10 vegades: és l’habituació. S’ha d’insistir (no defalliu!): si els nens rebutgen un aliment, no el retireu.

2) Constància

L’educació en el menjar és a la taula i en el menú de cada dia:

-        parar una taula on no hi falti de res i on tot faci goig,

-        menjar plegats el que hem cuinat (cuinar és important però menjar plegats ho és més, diu l’Ada),

-        posar els plats buits –per evitar angoixes- per tal d’omplir-los a demanda (però sempre amb alguna cosa del plat preparat, ni que sigui poc!),

-        esperar els altres comensals per a començar amb el segon plat o amb les postres després

-        que el primer plat sigui el difícil (del que ja sabeu que una mica, ni que sigui simbòlica haureu de posar)

-        que els plats apetitosos (el segon i les postres) no compensin l’escassetat del primer: poseu-ne en la mateixa proporció, si és petita en el primer, petita serà per als plats següents... sempre es pot donar un got de llet abans d’anar a dormir –sense cap extra- que perquè un dia es passi gana no passa res.

També és interessant engrescar-los a la cuina tot aprofitant que els agrada, fins almenys els 10 anys, gaudir de la companyia dels adults. Viure els processos d’elaboració dels plats ajudarà a la familiarització amb els aliments.

3) Bon rotllo

Evitar els retrets. Educar no és malcriar, és fermesa; i menjar no són sols nutrients, també són emocions.

Enfadar-se perquè un nen no vol menjar cert aliment, consolidarà el seu rebuig. L’alegria al voltant de la taula no és cap garantia d’èxit però almenys la relació amb l’aliment serà molt més positiva.

En definitiva, no hem d’oblidar que menjar és un plaer …

Per a més informació: l’Ada Parellada és autora de diferents receptaris però si el que cerqueu és més informació sobre la seva filosofia podreu copsar-la de primera mà al seu bloc:

http://blogs.cuina.cat/semproniana/

O bé fer-ne directament un tast en algun dels seus restaurants ...

http://www.semproniana.net/