dimarts, 26 de juny del 2012

Eureka! Fites que ens fan créixer.


Mazinger Z: el rei dels robots

Fa quaranta anys que la TV japonesa va emetre el primer episodi d’una sèrie que esdevindria mítica. El seu protagonista era un robot gegantí que al crit de “¡Puños fuera!” s’enfrontava a una colla de robots dolents, els “brutos mecánicos” del Dr. Infern (ja se sap, amb aquest nom només pot ser un dolent). Sí, era el robot Mazinger Z.

La sèrie va ser creada pel guionista i dibuixant japonès Go Nagai i es va estrenar l’any 1972. Van ser 92 episodis trepidants dels quals a TVE només es van emetre 32 (l’any 1978). Pels nens i joves d’aquella època va ser tot un descobriment dins la programació de televisió que es restringia a dos canals TVE1 i TVE2. Pregunteu als vostres pares i mares i veureu com se’n recorden.













Figura 1. El robot Mazinger Z i Afrodita A, una robot que l’ajuda en la seva lluita per desbaratar els plans del Dr. Infern, capficat en dominar el món. Quan llençava els seus coets de pit no deia el que alguns esteu pensant, si no “Fuego el 1” i “Fuego el 2”.

Mazinger Z fa 18 metres d’altura (l’equivalent a un edifici de 6 pisos) i pesa 20 tones (com un camió tràiler). Va ser creat pel científic Dr. Kabuto fent servir un material inexistent: l’aliatge Z (com es podria dir si no) que conté un mineral que només es troba al Japó. Heu endevinat el seu nom? Es diu japonium. I clar, també és inventat. Aquest material és molt resistent i això fa que Mazinger Z sigui gairebé invulnerable a tota mena d’armes de foc, raigs i demés.

En els primers episodis de la sèrie, el robot només podia córrer per terra. A una gran velocitat, això sí: 360 km/h (la velocitat d’un cotxe de Fórmula 1 en una recta d’un circuit). Després, com els robots als quals s’enfrontava eren cada cop més poderosos, li van afegir la possibilitat d’anar per l’aigua (a una velocitat de l’ordre de la d’un submarí) i també de volar (a un 3 600 km/h, molt superior a la d’un avió de passatgers). El problema és que no li van canviar la seva estructura i amb totes les punxes i alerons del seu cos, el seu disseny no resulta gaire aerodinàmic, és a dir, no és gaire adient per volar: se li trencarien aquestes peces degut al fregament amb l’aire.

Deixant de banda això, resulta que Mazinger Z no és un robot autònom sinó que per moure’l cal que Koji Kabuto, el fill de seu constructor, piloti un petit planador que se situa en el cap del robot. I així el pot dirigir.
Es notable també tot l’armament de que disposa per lluitar contra els robots dolents. Els més espectaculars són:

·         Punys coet: els seus punys i avantbraços estan equipats amb coets impulsors i retropropulsors. Es poden llençar contra l'enemic, retornant després. Quan els llença, el pilot Koji crida: "¡Puños fuera!"
·         Vent huracanat: aire impulsat per unes turbines molt potents capaç de desintegrar els metalls. Es l'arma de més abast. Només pot utilitzar-se un cop encara que es pot mantenir el temps que calgui.
·         Foc de pit: un raig calorífic que arriba a temperatures increïbles de 50 000 ºC. Capaç de fondre altres robots a l'acte. Es l’arma més poderosa que posseeix.

Si teniu ocasió, podeu anar a veure una rèplica de 10 m d’aquest robot a l’entrada de la Urbanització Mas del Plata, a Cabra del Camp (Tarragona) (fig. 2). A la xarxa de Biblioteques públiques podeu aconseguir els DVD de la sèrie.

¡Puños fuera!


Figura 2. La rèplica de 10 m del mític robot Mazinger Z a la Urbanització Mas del Plata, a Cabra del Camp (Tarragona).
Manel Moreno, pare de 2n i 4t