Aprenentatge
servei, una nova aventura a l’escola Heura
Va ser el curs
2010-2011 quan vàrem trucar per primera vegada a la porta de l’escola. Hi
anàvem per presentar el projecte Posa’t
al seu lloc, dissenyat conjuntament per l'Associació Catalana de Professionals de
l'Educació en l'Àmbit Hospitalari (ACPEAH) i el Grup de Recerca en Educació
Moral (GREM) de la
Universitat de Barcelona. I per què
negar-ho? Hi va haver sintonia des del primer moment; era d’esperar, ja que
persones properes ens havien faciltiat l’accès i coneixíem que el projecte
educatiu del centre podia ser molt afí al que anàvem a presentar.
En aquesta ocasió,
la proposta era doble, d’una banda, abordar el tema de la malaltia a la
infància i els drets dels nens i nenes hospitalitzats, aprofitant la
commemoració del 25è aniversari de la
Carta dels Drets dels Infants Hospitalitzats. I d’altra
banda, fer-ho a través de la metodologia de l’aprenentatge servei (APS), “una
proposta educativa que combina processos d’aprenentatge i de servei a la
comunitat en un sol projecte ben articulat en el que els participants aprenen
tot treballant en necessitats reals de l’entorn amb la finalitat de
millorar-lo”. Fonent en una sola activitat l’aprenentatge de continguts i
valors amb l’acció directa sobre necessitats socials reals.
Va ser així com
els Jocs Florals del 2011 van prendre un sentit diferent als cursos anteriors. Per
primera vegada es va fer de forma conjunta amb l’aula hospitalària de la Vall d’Hebron, oferint
l’oportunitat que alguns nois i noies hospitalitzats es convertissin en jurat
dels jocs florals, incorporant també els seus textos en el recull de poemes i redaccions
de l’escola. Per acabar, la presència de la mestra de l’aula hospitalària al
centre va donar fe, davant d’alumnes, famílies i mestres, que aquella havia
estat una activitat rellevant per a tots els nois i noies que ella acompanya
durant la seva estada a l’hospital: una il.lusió, una via d’expressió i, en
definitiva, una forma de reconeixement.
D’alguna manera,
aquesta va ser la llavor de l’aprenentatge servei que poc a poc aniria arrelant
a l’escola. I que, enguany, donaria sentit a una nova proposta, un nou projecte
dissenyat per l’equip de mestres que té la sardana com eix transversal. I és
que la sardana ha estat l’activitat nucli d’un projecte que, igual que la dansa
en qüestió, s’ha caracteritzat pel seu sentit social, d’obertura i amb voluntat de fer comunitat.
En aquest marc es
va decidir dedicar les Jornades Culturals d’enguany, el projecte de tot el
centre, a treballar “el Temps dels Avis i les Àvies”. Sota aquest nucli
vertebrador la metodologia d’APS convidava a buscar formes de col.laboració amb
entitats del barri en les que participés la gent gran. Seria així com els
membres més veterans de la
Colla Sardanista d’Horta es convertirien en monitors i
monitores dels i de les alumnes de l’escola a l’hora d’aprendre a ballar la
sardana. Més tard, s’afegirien al projecte l’Escola
de Música Pausa, oferint la música en directe el dia de la ballada; el
taller d’arts plàstiques La Nau , elaborant un magnífic cartell; així
com també el Cor d’Horta-Mercat d’Horta,
amb la seva aportació en la difusió al barri de l’event en qüestió i per últim,
les famílies que, un cop més, acompanyarien tot el projecte. En definitiva, una
comitiva ben completa per tornar a posar en marxa una nova aventura, una nova
experiència d’aprenentatge servei a l’escola Heura.
Quin
servei? Prendre el compromís de manera activa i generosa de participar en una ballada de sardanes organitzada
per la Colla
Sardanista d’Horta i, d’alguna manera, contribuir en la
recuperació d’una dansa cada cop menys coneguda per les generacions més joves.
 |
| La ballada de sardanes |
Quins
aprenentatges? Continguts curriculars que van des de la música, l’educació
física, passant per l’expressió visual i plàstica i la resta de matèries. I tot
això tenyit de valors com el respecte, el reconeixement, la solidaritat,
l’altruisme i la participació.
En definitiva, un
projecte que convida a recordar que una escola que vol educar per a la
ciutadania activa i participativa no ho pot fer d’esquenes a la comunitat, sinó
que ha de fer-ho amb i per a ella.
Esperem seguir
veient créixer els projectes d’aprenentatge servei a l’escola Heura!
Laura Rubio,
lrubio@ub.edu
Clàudia Bassaganya,
claudia-7@hotmail.com
El disseny del projecte Posa´t al seu lloc així com la col·laboració amb
l’Escola Heura s’inscriu en el projecte «Aprenentatge
servei i educació en valors», del Grup de Recerca en Educació Moral (GREM), de la Universitat de
Barcelona, que ha estat finançat amb un ajut a la recerca concedit pel programa
RecerCaixa 2010 (IP: Josep M. Puig i núm. expedient: 2010ACUP 00219).
Grup
Sardanista d’Horta
 |
| El Jaume, la Maria i el Joan |
El Jaume, la
Maria i el Joan són els monitors del Grup Sardanista d’Horta,
entitat del barri que ha col·laborat amb l’escola en el projecte “el Temps dels
Avis i les Àvies”, que han ensenyat els nostres fills a ballar sardanes durant
aquest curs i als qui podreu conèixer millor en l’entrevista que trobareu a “La Fulla Trencada
Tanmateix, no volem deixar passar l’ocasió per deixar esment de
l’existència d’una Entitat com aquesta, arrelada al barri des del 1923, que
evidencia com de present és la sardana en la vida dels hortencs. Com ho són
també les ballades que mensualment (el darrer diumenge de mes, segon diumenge
el juny i el setembre) tenen lloc a la Plaça Eivissa.
Animeu-vos a ballar per continuar amb la tradició, heurencs!
“Vall d’Horta; Passat, present i una mica
de fantasia” Dora Serra i Espada. Pgs 62 i 63.
Enquesta
A les Jornades Culturals d’enguany,
un dels tallers consistia en veure anuncis “antics” de TV i respondre el qüestionari següent. Us donem
ara les respostes correctes i algun comentari. Us adjuntem també els vídeos de YouTube on podeu recuperar (millor en
companyia dels vostres avis i àvies i pares i mares) aquests temps passats...
Tots els que vàreu participar i vàreu
omplir el qüestionari (15 qüestionaris recollits) aproveu amb molt bona nota.
Quina cultura televisiva teniu!
Com aneu de memòria?
Mireu els següents anuncis de TV (anys 1957-67) i responeu les qüestions
següents.
1. Qui és la família Telerín? Què havien de fer tots
els nens quan apareixien per la tele?
Era un programa
de Televisión Española (creat el 1964) que anunciava el final de la programació
infantil (cap a les 8 de la tarda) i donava pas a la programació adulta. Sortia
una família de dibuixos animats formada per: Cleo, Teté, Maripí, Pelusín, Coletas
y Cuquín (fig. 1). Cantaven: “Vamos a la cama
que hay que descansar, para que mañana podamos madrugar...”
Quan apareixien volia
dir que tots els nens i nenes havien d’anar a dormir.
Algú va escriure
fins i tot el nom de tots els seu components i va afegir: “Me iba a dormir con ellos.”
 |
2. A on es dirigeixen las “muñecas de Famosa”?
Al portal de
Betlem. La sintonia: “Las muñecas de
Famosa se dirigen al Portal, para hacer llegar al Niño su cariño y su
amistad...”
Un anunci molt
popular de nines de l’empresa valenciana Famosa
que acostumaven a emetre per les festes de Nadal (any 1970).
 |
| Les nines nadalenques de Famosa |
3. Quin és el “producto ideal para el desayuno y la merienda”?
No hi ha discussió
possible: és el Cola-Cao. Segons deia la sintonia: “la canción del Cola-Cao” la
cantava, mentre conreava el cacau, fins i tot
“aquel negrito del África tropical...” (vés a saber!)
Tothom va encertar
aquesta qüestió. Algú, crec que per error d’associació d’idees, va afegir:
“Heno de Pravia” que, com tothom sap, és una marca de sabó.
 |
| Cola-Cao, l'aliment de la Joventut |
4. Quin producte “está relleno de
rica anchoa”?
Són les olives La Española. “Una aceituna como
ninguna.”
Tothom la va
encertar. Quantes olives farcides haurem menjat?
5. A on van “con alegría y
contentos los niños a leer y a escribir”?
Al col·legi.
Calia veure la
selecció d’anuncis televisius proposats al taller per encertar-la. Tot i que
també es podia endevinar pel que diu la frase mateixa. O no?
6. Quant costava la “escritura económica” dels
bolígrafs Bic?
6 pessetes.
Uns 0,036 euros,
una mica més de 3 cèntims d’euro. Amb 1 € d’ara, compraríem 27 bolígrafs Bic de
llavors (“Bic naranja escribe fino, Bic
Cristal escribe normal. Dos escrituras a elegir. Bic, Bic, Bic, Bic, Bic).
Els que van
estar atents als anuncis, ho van descobrir (la meitat dels qüestionaris). Els
que es refiaven de la seva memòria, no.
 |
| Logotip de l'empresa francesa BIC |
http://youtu.be/QvABm3Jkras (en aquest anunci, el bolígraf ja ha pujat de preu, val 35 pessetes)
7.
Hi alguna marca que encara faci propaganda dels seus productes avui en
dia?
Respostes
vàlides donades: Cola-Cao, Gallina Blanca, Donut, Nesquik, Juanola.
8.
Per què la majoria dels anuncis són en blanc i negre?
En
les retransmissions de partits de futbol els televidents tenien problemes per
distingir els jugadors dels equips quan les seves samarretes tenien el mateix
to gris o clar.
El
to gris de la TV
era molt semblant a la grisor de la vida quotidiana d’aquella època.
Alguns
vàreu respondre que no hi havia color o que no existia el color. No és ben bé
cert. TV a color ja existia, però no a Espanya.
9.
Per què tots els anuncis són en castellà?
Respostes:
−
“la llengua de
la dictadura era el castellà”
−
“el català
no estava protegit”
−
“no hi havia
TV en altres idiomes”
−
“no es podia
parlar català”
−
“per la
dictadura franquista”
−
“perquè el
català estava prohibit”
−
“perquè és
l’època del franquisme”
−
“perquè no
hi havia TV3!”
−
“la llengua
oficial!”
−
“perquè el
català no era a la tele. Només hi havia TV española”
−
“encara no
hi havia TV autònoma. Tot era “facha””
−
...
Podeu
trobar una bona recopilació d’anuncis d’aquesta època a YouTube introduint en
el buscador les paraules: “publicidad (o anuncios) en TV años 1957 al 67” . Estan ordenats per temes:
Alimentación infantil, Bebidas, Mujer, Aparatos en general, etc. I també a: http://youtu.be/Y3KYsOFQIjk.
M. Moreno
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada