AMPAdrinar una revista!!Afortunadament al barri tenim un monstre “verbívor” que ha exercit el seu mestratge i seguint la crida he pensat en el joc de paraules del títol, no com un joc del talent, sinó com un simple “mal menor”. Estic nerviós i és que no us puc negar que em fa una tremenda il·lusió apadrinar aquest ressorgiment digital de la revista de l’AMPA. És a dir “ampadrinar” L’Enfila’t.
Recordo amb enveja sana quan el juny de 1999 vaig tenir a les mans el primer Enfila’t. El seu disseny, la seva estructura, el seu format. No recordava una qualitat tan exquisida entre les publicacions similars que havia vist fins aleshores. En aquest primer número el van seguir gairebé trenta més. Va ser trist haver d’acceptar que temporalment deixava d’editar-se la revista. Afortunadament ha estat, només, un punt i seguit.
Ara, el dia 15 veu la llum la versió digital de l’Enfila’t i jo, que sóc de paper, em pregunto si aquest invent (ho sento Manel “paredelArielidelaDuna” si el terme s’usa de manera inadequada) serà una solució de futur. Desitjaria apostar decididament pel sí. Aparentment, la rebem a casa, segurament també la podrem anar a buscar al lloc web adequat, estalviem paper, feina de muntatge i d’impressió i ens permet interactuar al moment. Això sí, ens obliga a dependre d’un altre invent, ja que parlem de gegants i de gegantes, d’un invent d’enorme transcendència, un terminal amb connexió a Internet.
L’ IEC, el diccionari de l’Institut d’Estudis Català, diu que apadrinar és fer de padrí. Una de les seves definicions afirma que això de fer de padrí va de presentar o acompanyar algú que rep un honor. En aquest cas, l’honor és del padrí i de tota la comunitat de l’escola Heura, que veu com l’Enfila’t torna a treure brots d’informació, d’il·lusió i de moltes ganes de compartir amb tothom una nova etapa, la digital.
Un parell de coses per acabar. La primera, que m’encanta compartir article amb el Francesc i les seves fantàstiques històries de gegantes; enteneu-me, de construir gegantes. La segona, que en nom de les moltes persones que han fet créixer l’Enfila’t, avui en parli de tres. Al Ton Clapés li devem el nom i l’impuls inicial. Al Santi Santiago, ex-pare de l’escola li devem el disseny atractiu i modern. I finalment, a la Marta Bach li devem, haver agafat el testimoni i portar-lo tan lluny com va poder.
Llarga vida i moltes ganes al nou equip de redacció i que nosaltres amb un simple “Clic!!” ho puguem veure, ho puguem llegir.
Eugeni
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada