El racò de la ciència

QUINS OUS!

La primavera, diuen, la sang altera. Encara que, pot ser, no sigui la primavera sinó que els que realment ens alteren siguin els responsables d’aquesta crisi, obstinats en fer-nos creure que som nosaltres, els ciutadans de a peu, els culpables.

Bé, nosaltres a la nostra. Es a dir, a fer ciència ara que tindrem uns dies de vacances. I com que la Pasqua va d’ous, doncs ho aprofitem. Us proposem tres experiències amb ous, frescos i durs. Per realitzar la tercera experiència, sobre tot, demaneu la supervisió d’un adult.

Com saber si un ou és fresc o ja està cuinat?

Una manera molt senzilla de distingir un ou de gallina fresc d’un ou dur, ja cuinat, és fer-lo ballar sobre la taula. Es a dir, feu-lo girar amb un gest ràpid com una baldufa (fig. 1).

L’ou dur, l’interior del qual està endurit per la cocció, es comporta com un objecte completament sòlid i ballarà d’allò més bé. En canvi, l’ou cru que té el seu interior líquid, ballarà malament: el líquid interior no està unit a la closca i no pot rebre, d’entrada, l’impuls que li donem a aquesta. Girarà malament i s’aturarà abans.

Figura 1. És un ou fresc o dur? En Calimero  no sap la resposta i diria: “És una injustícia!” O bé: “Ningú em vol perquè sóc petit i negre!”

L’ou fresc el podeu fer servir pel següent experiment. I l’ou dur, pel tercer.

Com aconseguir que un ou fresc floti

Els ous de gallina són més densos que l’aigua. Si els fiquem en una olla o recipient amb aigua, s’enfonsen. Es pot fer que un ou fresc suri en l’aigua afegint sal. Us caldrà aproximadament uns 40 g de sal per 1 litre d’aigua. Afegiu la sal lentament i removeu. A mesura que augmenta la concentració de sal, veureu com l’ou comença a pujar del fons del recipient fins arribar a flotar a la superfície (fig. 2). La densitat de l’aigua salada és similar a la de l’ou fresc i aquest flota.

En alguns centres i hotels termals, ara tant de moda, hi ha piscines d’aigua molt salada que proporcionen als seus usuaris una relaxant sensació d’ingravidesa.

Pels que vulgueu seguir amb l’experiment (i estigueu disposats a donar per perdut l’ou) podeu fer el següent: torneu a ficar l’ou fresc en el recipient ara amb aigua sense sal. S’enfonsa fins el fons i es manté amb l’eix major horitzontal. 

                                                          

Figura 2. L’ou flotant.
A mesura que van transcorrent els dies, l’ou es va passant (es va fent malbé), disminueix gradualment la seva densitat i, en conseqüència, augmenta la seva tendència a flotar. L’eix major tendeix a aixecar-se. Així, un ou de tres setmanes encara es trobarà al fons però el seu eix estarà gairebé vertical. Si deixeu passar més temps, l’ou passat flotarà. Per evitar males olors, llenceu l’ou a les escombraries (a la secció de residus orgànics) procurant que no es trenqui (esteu avisats).

Com introduir un ou en una ampolla

Prepareu un ou dur (demaneu l’ajut d’un adult). Traieu-li la closca. Busqueu una ampolla buida de vidre de coll més gran que el de les típiques ampolles de vi o cava. Una d’orxata fresca buida és ideal. El coll de l’ampolla ha de tenir un diàmetre una mica més petit que la mida de l’ou. Enceneu (amb cura) un tros de paper de diari i llenceu-lo dins l’ampolla. Deixeu que cremi uns instants i abans de que es consumeixi, tapeu l’ampolla amb l’ou dur pelat de manera que ajusti perfectament com si fos el tap.

Veureu com l’ou s’estira fins passar pel coll de l’ampolla i acaba penetrant en el seu interior. Per què? L’aire de l’ampolla escalfat per la combustió del paper, s’ha dilatat i una part ha estat expulsat. En tapar l’ampolla amb l’ou i refredar-se, es contrau, disminueix la pressió i l’ou és empentat cap endins per la pressió atmosfèrica que ens envolta. L’ou penetra lentament i cau dins l’ampolla.

Figura 3. L’ou penetra en l’ampolla.

Ou perdut? En principi, l’experiment és reversible: amb l’ou dins (i sencer), si s’escalfa l’aire interior de l’ampolla fins guanyar la pressió atmosfèrica, l’ou sortirà. Nosaltres no ho hem provat: si no es fa bé, l’ampolla es pot trencar per l’escalfament. Aneu em compte, doncs.

Bona ciència!

Manel Moreno, pare de 2on i 4art