dimecres, 14 de desembre del 2011

COM CONSTRUIR LES TEVES JOGUINES



De l’Oriol Ripoll i en Francesc Martín i il.lustracions de na Bernardette Cuxart.
Edicions Estrella Polar

Aquesta és la  nostra proposta per aquestes Festes: en lloc de moltes joguines, un  llibre amb el que els nostres fills les podran construir ells mateixos.

El  llibre és un recull de jocs de diversa procedència cultural, d’execució senzilla i econòmica; adreçat a nens i nenes d’entre 6 i 10 anys.

De pas, us volem convidar a reflexionar sobre la vàlua afegida que tenen aquestes joguines fetes a casa: des de projectar la seva confecció, buscar el material necessari, construir-la amb il.lusió i demanar ajuda per a superar les dificultats, fruir en veure-la acabada (i que funciona!), repetir-la, millorar-la; fins al fet de compartir l’experiència amb els amics, jugar, passar-ho bé ...

Hem volgut aprofitar per a conèixer el seu autor, l’Oriol Ripoll, avui dia tot un expert en aquesta matèria que és la dels jocs i a qui probablement alguns de vosaltres coneixereu, doncs és ben prolífic: publica una pàgina setmanal a La Vanguàrdia (secció “En Juego”, suplement “Estilos de Vida”), col.labora amb la mateixa freqüència a RAC1 (“Via Lliure”), ha participat en diferents programes de TV3, escriu llibres i imparteix cursos, entre altres coses.

L’Oriol es considera a si mateix com el fracàs d’una escola gens recreativa que és la que ens va tocar a molts de nosaltres viure, perquè jugava molt. Ha estat sempre una persona apassionada per les coses (moltes coses: les matemàtiques, la física, el cinema, la música ...), i és aquest esperit, unit al “defecte” –segons ell mateix reconeix- que és el de no dir mai que “no” a una proposta, el que l’han portat fins aquí d’una forma casual. Tot va començar amb uns jocs magnètics sense instruccions, que el seu pare li va regalar!.

Segons l’Oriol, els jocs són eines amb moltes possibilitats. La clau del joc no és altra que l’afrontar un repte, que s’ha de superar abocant-hi el 100%, però tot passant-ho bé.

I és que s’ha de començar per desvincular la idea de que el joc és sols una cosa de nens. Totes les persones, siguin de l’edat que siguin, juguen; el que ens diferencia és el  tipus de joc, el material que es fa servir (i per a segons qui, el preu). Quan més grans, més fascinant és trobar un joc que ens arribi a estimular com a persones, a nivell cerebral (el pensament matemàtic o lògic, no comportamental)

Per això les seves múltiples aplicacions: fer créixer les competències professionals, ajudar a gestionar la intel.ligència emocional, millorar la gestió dels conflictes ... per a cada tema, el joc és un camp més d’experimentació.

I pel que fa als pares, el joc ens ensenya: a ser flexibles (no hi ha una sola norma, i les que hi ha poden pactar-se,  modificar-se, adaptar-se) i la importància de comunicar-se. Tot plegat ens acaba per fer persones més creatives.

Per a més informació:
http://www.xtec.cat/~fmarti58/reciclajoc/ (web del Francesc Martín, coautor del llibre, sobre com fer joguines amb material reciclat)

Li hem demanat a l’Oriol que ens recomani un joc per a fer a casa. Aquesta és la seva proposta:

Necessiteu sols un paper i un retolador i un  mínim de dos jugadors:

1.      Agafeu un full i plegueu-lo en quatre parts longitudinals iguals (com un acordió)

2.      El primer jugador comença per dibuixar –en secret!- una cara en el primer dels plecs. En acabar, perllonga les línies del coll en el plec següent i li entrega al proper jugador tot amagant el seu dibuix.

3.      El segon actua de la mateixa manera –secretament- però tot dibuixant el cos del que perllongarà quatre línies que seran per a les futures cames que dibuixarà el proper jugador.

4.      El següent, doncs, dibuixarà les cames i en acabat perllongarà les línies per tal que el darrer faci els peus.

5.      I l’últim, dibuixarà els peus. En acabat, es desplegarà el full i quedarà al descobert la figura creada entre tots (vegeu com ha quedat la nostra!).


Hi ha una variant (anomenada “tu gat menja caca”) que consisteix en igualment dividir el full en quatre plecs però en aquesta ocasió, el primer escriu una frase i li passa al segon jugador qui il.lustra aquesta frase amb un dibuix; aquest dibuix és el que ensenya al següent jugador qui l’interpretarà amb una nova frase.